Ignorants en plena era del coneixement

“Això és tremendo” (la o pronunciada com una u), deia, sovint, el gran Josep Pla quan volia remarcar que un fet o una cosa l’havien superat o li havien causat una gran impressió. “A mi Barcelona em fa un fàstic tremendo”, recorda l’amic Xavier Garcia que li va dir Pla quan li va fer la primera entrevista, amb només vint-i-un anys.

Tremendo no surt al diccionari de l’IEC. Però sí “tremend -a”. L’Alcover Moll fa igual, però té la delicadesa de reconeixe’n l’ús vulgar tremendo.

I tremendo (llegiu-la també amb u final) és la paraula que primer em ve al cap quan, com va passar fa uns dies, el cel s’omple de deixants de condensació dels avions a reacció i, com bolets, sorgeixen a les xarxes socials tot de profetes de les teories de la conspiració denunciant una confabulació mundial perquè no plogui i, de passada, enverinar-nos a tots. Un punt de vista que sostenen amb obstinació, sobretot quan veuen que altres fabuladors com ells els donen la raó i els fan la gara-gara.

I no dubten a menysprear la ciència i totes les proves que tot d’homes savis han recopilat des de fa anys i que demostren que som davant un fenomen perfectament explicable i sense cap misteri : quan es donen determinades condicions meteorològiques, la barreja entre l’aire per on passa l’avió i l’aire exhalat dels motors se sobresatura i es formen minúscules gotes d’aigua que es congelen, vet aquí l’estela de núvols que veiem. Punt final.

Però res convenç aquesta patuleia d’ignorants a posta, moniatos, passerells, badocs, burros i analfabets. Ells segueixen, tossuts, veient negra una cosa que és ben blanca, i no només això, sinó que s’ha demostrat que és blanca.

De fet, som davant els mateixos totxos i gamarussos que també, contra el món, mantenen que el català i el valencià són llengües diferents. Ignorants en plena era del coneixement.