El profeta Labordeta

L’únic cordó sanitari s’ha de fer amb Bildu, diu l’impassible Feijóo beneint Vox per passiva. No calia, perquè dimarts ja s’havia entès amb els piquitos entre el líder del PP i la seva escissió capitanejada pel neo Campeador que voldria entrar a cavall al Congrés. L’ultradretà Feijóo –ara ja se l’hi pot dir, per com s’assimila a Vox– és el covard. Mentir per intentar que no t’enxampin ho fan els nens i els adults covards. I Feijóo menteix per evitar que els seus mateixos l’enviïn a l’arxiu definitiu i per justificar els dos mesos que ens ha fet perdre. Contrastar amb facilitat que les seves dades econòmiques són falses no està a l’abast de tothom, però fins i tot els nens de primària saben que si el PP hagués lligat un acord amb qualsevol força perifèrica els filofeixistes s’haurien declarat desafectes automàticament i Feijóo tampoc hauria anat enlloc. Ben mirat, al nostàlgic de Babieca encara li haurem d’agrair l’existència. Primer, perquè sense Vox segurament estaríem parlant (i patint) d’una majoria absoluta del PP. El segon favor que ens fa és que quan s’alia amb el PP és el repel·lent perfecte perquè cap altra formació s’hi apropi.

No tot és perdiu marejada. Gràcies a Feijóo hem fet una troballa. Óscar Puente va ser el cap de llista més votat a Valladolid en les municipals però no governa per un pacte PP-Vox (com, d’altra banda, passa al País Valencià, les Balears i tantíssims ajuntaments i diputacions) i la venjança, aquell plat que es cuina lent i se serveix fred, ens ha regalat una intervenció impagable amb el retrat de les falsedats, mitges veritats i fanfarroneria del candidat popular. Això sí, en un ambient de parlament de república bananera que l’enyorat José Antonio Labordeta ja va profetitzar amb aquell cèlebre “¡A la mierda!” adreçat a la bancada popular que no el deixava parlar i que, tretze anys després, continua sobrevolant el Congrés dels Diputats.