Un homicida de nou anys i vuit mesos

El dia que el van jutjar acusat de la mort del taxista Jaume Planells Corona, Fortunato Marcos López Pérez va assegurar que mai havia tingut la intenció de matar, que només volia espantar-lo, agafar el cotxe i fugir a França, però es va veure atrapat a la ratera quan una noia dolça i amb ganes de maridar-se, la Laura, i el pare d’aquesta li van dir que anirien a dinar al restaurant de l’aeroport Girona-Costa Brava, on Fortunato deia que treballava de cambrer i cobrava un dineral. Mai havia passat de rentaplats, però la grifa (haixix), la fantasia i la feina assegurada el van fer caure en un món d’irrealitats amb què va convèncer aquella promesa fràgil i simpàtica, que pocs dies després de conèixer-lo el va portar a veure la família. Malgrat estar casat des del 1968, Fortunato va entendre que aquella era una relació seriosa, que l’ajudaria a sortir d’una vida escarrassada, fent de pastor, manobre, jornaler, que l’havia portat de Villasila de Valdavia (Palència) a Vilobí d’Onyar. Però el seu món es va ensorrar quan el sogre i la xicota el van avisar que el diumenge 10 d’octubre del 1970 anirien a dinar al restaurant de l’aeroport i que els faria molta gràcia que ell els servís. Atrapat per una por irracional, sense voler sentir la humiliació de ser descoberta la seva mentida, el dimarts 5, cinc dies abans del compromís amb la Laura i el seu pare, va pujar a l’habitació, va agafar una jaqueta, vuit-centes pessetes que li quedaven de la setmanada, vint cigarrets de grifa i va fugir a Girona, on, desorientat, sense una idea fixa i en estat febril, va deambular per les ribes de l’Onyar fins que el dia 7 va decidir fugir a l’estranger. Després d’estudiar alternatives, va considerar que la més factible era apropiar-se d’un vehicle amb conductor, amenaçar-lo amb un objecte contundent i obligar-lo a treure’l de l’Estat. A les vuit del vespre d’aquell divendres va anar a la parada de taxis de la rambla Verdaguer i va pujar a un Seat 124 que era el primer de la filera. Un home entrat en anys i bon professional, Jaume Planells Corona, a qui no coneixia de res, li va preguntar on volia anar. “A Santa Coloma de Farners”, va contestar i es va asseure al seient del darrere. El taxista va agafar la carretera interior, i quan estaven a l’altura de Vilobí d’Onyar, pensant que estaven massa a prop de l’aeroport i que el podien descobrir, va tenir un atac de pànic i mentre ordenava al xòfer que s’aturés, encegat per la ràbia, li va ventar cops de martell al cap i el va deixar a la cuneta, malferit. Sense carnet, ni gaires nocions de conducció, va allargar la fugida fins a Mollet del Vallès, on va ser detingut en un control de la Guàrdia Civil de trànsit. Ingressat en una clínica, Planells va morir cinc dies més tard. Apàtic i sense reacció, en ser interrogat, Fortunato repetia que ell no havia fet res, que només es defensava d’un home que l’amenaçava de descobrir-lo. Al judici celebrat a Girona el 19 de novembre, els pèrits, el director de l’hospital psiquiàtric de Salt, Josep Maria Pigem, i el doctor José Luis González, director de la presó, van puntualitzar que l’edat mental de l’inculpat era de nou anys i vuit mesos. Com va quedar imprès al preàmbul de la sentència que el va condemnar a vint anys de reclusió menor, “està afectat per una oligofrènia de tipus apàtic, amb acusada debilitat mental, una anormalitat psíquica que si bé li produeix una disminució de les facultats mentals, encara les sap utilitzar”. El psiquiàtric va ser el destí final.