La canonada de Badalona

A Badalona, a la riera de Canyet, hi ha una canonada d’Aigües Ter Llobregat que és una vergonya nacional. A la canonada hi ha una fuita, detectada l’any 2005 , que actualment perd la bestiesa de dos litres d’aigua per segon, és a dir, 180.000 litres per dia, d’un líquid que ben aviat serà tan valuós com l’oli. Bé, ara en perd 180.000 al dia, però anys enrere se’n llençaven 423.000 cada jornada.

La qüestió és que, davant la inacció d’Aigües Ter Llobregat, l’Ajuntament de Badalona ha decidit construir una canonada provisional per reaprofitar la major part d’aquests litres que es perden diàriament. Els decantaran a un dipòsit municipal, expliquen, i els reaprofitaran per regar els parcs de la ciutat. L’alcalde Xavier García Albiol diu que així posaran fi a una “aberració mediambiental”. Ja em sap greu haver de donar la raó a l’Albiol, però és que en aquest cas la té tota. Val més tard que mai, diu la dita, però tot plegat no deixa de ser molt patètic venint d’on venim i amb la sequera que, des de fa mesos, tenim al damunt, amb conseqüències nefastes per a molts pagesos, sense anar gaire més lluny.

El que costa més entendre d’aquest cas és que, en gairebé vint anys, els responsables d’arreglar la fuita no hagin actuat. Que Aigües Ter Llobregat hagi deixat perdre més d’un bilió de litres com si res. Com si no sabessin que la sequera del 2008 es podria repetir en qualsevol moment, com així ha estat. Com si els importés un rave que el riu Ter porti un cabal ínfim, per sota del que marca la llei. O com que l’aigua cau del cel, doncs també la podem deixar anar avall.

Francament, amb actituds com la d’Aigües Ter Llobregat és molt difícil fer entendre a la ciutadania que ha d’estalviar aigua com ens repeteixen cada dia. Govern, què feu? Per què els deixeu via lliure? Per què l’ACA no els colla com fa amb tants particulars i ajuntaments arreu del país?