Creixeràs, Girona altiva!

El passat 29 de setembre s’obria la temporada de l’Auditori de Girona amb un concert en què vam poder escoltar la Missa Nelson de Joseph Haydn i la cantata El gran dia de Girona del mestre Francesc Civil, amb text de Salvador Sunyer. Aquesta segona peça és una composició del 1959 per a solistes, cor i orquestra de corda, que ja s’havia interpretat al mateix Auditori ara fa dos anys. El títol fa referència a la famosa pintura de Ramon Martí i Alsina. El tema del quadre i la cantata ens porta al dia 19 de setembre del 1809, quan els gironins van ser capaços de rebutjar un assalt massiu a la ciutat per part de les tropes napoleòniques. Dels setges de la Ciutat Immortal i l’heroïcitat dels gironins hi ha molta bibliografia. Si el que es vol és tenir una bona síntesi de la invasió francesa a Catalunya, una de les millors lectures ens la dona el llibre La guerra del Francès, de Josep Fontana (2008). Sobre el setge de Girona i la defensa que en feren els seus habitants, el mestre Fontana ho té clar. Ens parla d’una “gesta que es va pagar amb nombroses vides humanes, més enllà del que aconsellava el sentit comú militar”. El cap de la defensa de la ciutat era el general Álvarez de Castro. Mai no va pensar a rendir-se i, mentre ell es negava a negociar amb els francesos, els morts i la misèria es multiplicaven. Quan el general va caure greument malalt, el seu substitut, Julián Bolívar va començar immediatament a negociar la rendició. L’esbiaixada imatge que, durant decennis, hom tingué d’aquests episodis va fer que donéssim el nom del general a l’hospital de la ciutat. Sortosament, els criteris historiogràfics d’aquests últims temps han permès revisar la seva figura i ara l’hospital porta el nom d’algú que realment es mereix el nostre reconeixement: el Dr. Josep Trueta. Tornem al concert i a la cantata. La lletra de Salvador Sunyer no esmenta la figura de l’obcecat general, sinó que posa veu als sentiments exaltats dels gironins i també de les gironines més famoses d’aquell fet: les heroïnes de Santa Bàrbara. I embolcallant les paraules de Sunyer, la música del mestre Civil hi posa l’emoció. Aplaudim, com ho vam fer a la sala, la tasca dels solistes, els cantaires, els cors i l’orquestra, dirigits per Martí Ferrer. I esperem que es faci realitat la proposta de repetir cada any aquest concert participatiu.