Elionor, la princesa d’uns altres

Dimarts, l’hereva del tron espanyol jurava la Constitució al Congrés dels Diputats. Ho feia amb vistosos entusiasmes i notables absències. L’espanyolisme més exaltat celebrava la cerimònia, amb Isabel Díaz Ayuso malgastant pela pública en parafernàlia nacionalista com ara banderoles amb el rostre de la jove Borbó i pastissets gratuïts amb els colors de la rojigualda. Els ultradretans de Vox es mostraven exultants a les xarxes socials oficials explicant que la privilegiada noia “representa la unitat i la permanència de la Nació [així, amb majúscula]”. Entre els que no van assistir al xou, hi ha els presidents Aragonès i Urkullu, així com els representants d’ERC, EH Bildu, el BNG, el PNB, Junts i la majoria dels de Sumar. Entusiasmes i absències casen amb el que explicava una enquesta publicada aquest mateix estiu: Catalunya, el País Basc i Navarra són els territoris de l’Estat on la monarquia té més detractors, amb més del 70% de la població. Per contra, el territori castellà és on els monàrquics tenen una majoria espaterrant: destaquen el 60% de reialistes de la província d’Àvila i el 59% de la de Salamanca.

Quan es tracta de partits polítics, és al PP on hi ha un percentatge de votants monàrquics més alt, per sobre del 87%, seguit de prop de Vox, amb un 82%. Són majoria aclaparadora els republicans entre els votants del PSOE i de Sumar, encara que els seus partits no n’exerceixin gaire. Les xifres són molt més contundents quan es tracta de formacions independentistes. Hi destaca la CUP, amb un 99,5% de republicans, seguida per ERC (99,2%) i EH Bildu (99%).

La monarquia és un fenomen majoritàriament castellà i de dretes, segons indiquen les dades. Si la Casa Reial té els seus adeptes circumscrits a una ideologia i a una nacionalitat, com pot pretendre representar el conjunt de la ciutadania de l’Estat?