‘Bèsties’, una exposició al MEV

D’ençà de l’entrada en servei de l’eix transversal (C-25), l’any 1995, i del seu desdoblament posterior, inaugurat el 2013, la comunicació entre les comarques gironines i les de la Catalunya Central ha millorat sensiblement. Més enllà de l’impacte econòmic, no deixa de ser important també tot allò que fa referència al turisme, o fins i tot el que té a veure amb la mobilitat de l’alumnat universitari. Per a una gironina com jo, és molt diferent plantar-se a Vic en 50 minuts que tardar més d’hora i mitja passant pel congost de la Garriga. No poso pas en dubte l’impacte mediambiental que va suposar la construcció d’aquesta infraestructura. Un cop feta, però, simplement en subratllo els avantatges. Així doncs, quan vaig veure que al Museu d’Art Medieval de Vic (MEV) s’inaugurava una exposició temporal dedicada als animals presents en les seves obres, vaig proposar-me anar-hi tan bon punt pogués. El problema, com en tants altres casos, és el temps. L’exposició Bèsties s’obria al públic el 30 de març i jo no hi vaig anar fins a l’octubre! Dies després, amb motiu d’una caminada a Sant Daniel amb la comtessa Ermessenda com a protagonista, encara vaig tenir temps de comentar la visita a un dels dos comissaris de l’exposició, el gironí Marc Sureda. Ell mateix m’avisà que n’acabaria sortint un llibre, escrit juntament amb l’altra responsable, la Judit Verdaguer. El cap de setmana passat vaig tornar a visitar les sales del museu i l’exposició, aquest cop acompanyada per sis persones més, totes elles del món educatiu. I, aprofitant el que els vigatans anomenen “la Prèvia del Medieval” –actes previs al Mercat Medieval de Vic–, vam apuntar-nos a una visita guiada al MEV. El recorregut mostrava les entranyes del museu. En vam gaudir d’allò més. Quan parlem de fer país també ens referim a això: valorar i compartir el treball de persones com en Marc, que es dediquen a conservar i divulgar el nostre patrimoni cultural i artístic. Per cert, l’exposició Bèsties, els animals en l’art medieval del MEV estava previst clausurar-la el 17 d’aquest mes, però l’han allargat fins al març de l’any vinent. Teniu temps. No us la perdeu. Mentrestant, jo ja tinc el llibre. Una petita joia.