Memòria i història
Permeteu-me que parli de la meva ciutat, Figueres, per explicar-vos i destacar com, des de principi d’any, s’està donant una conjuntura exemplar que ens ha de portar a aprofundir en la seva història i en la memòria que els ciutadans n’hauríem de tenir. D’una banda, l’Institut d’Estudis Empordanesos acaba de començar un cicle de debats, que porta per títol Història i memòria, que proposa no només posar al dia els coneixements que es tenen sobre el passat de Figueres, sinó també recuperar, per a cada període, quins són els personatges i les institucions, així com els llocs de memòria, que més la signifiquen.
D’altra banda, l’Ajuntament de Figueres, per acord del ple, acaba d’aprovar un consell sectorial que portarà per nom “Comissionat de Memòria Històrica de la Ciutat”, l’objectiu principal del qual és fer memòria del passat amb el màxim rigor històric possible, per tal de fer-lo visible i extensible a tota la societat. Està previst que funcioni com una assemblea d’experts, que haurà d’assessorar i formular propostes en aquest àmbit de la memòria històrica.
En la conferència inaugural del cicle de l’IEE, el professor de la Universitat de Girona Joaquim Maria Puigvert va explicar que aquesta conjuntura figuerenca s’emmarca en una època de plena eclosió “memorialística”. Malgrat la complexitat de fer memòria històrica, atès que al darrere hi ha una intencionalitat i una subjectivitat difícils de superar, així com el risc d’instrumentalitzar el passat des del present, el conferenciant va reivindicar el paper dels historiadors professionals en aquests afers de construcció de memòria.
Manllevant paraules del mateix Puigvert, hem de ser capaços de fer reflexions serenes i de fer l’esforç intel·lectual per tal de recuperar el passat amb la màxima objectivitat possible. Malgrat la incomoditat de certes etapes, cal analitzar, amb criteri, la conservació dels testimonis materials i immaterials que ens en queden. Per tot això, són els historiadors els professionals que reuneixen aquestes condicions, i que disposen del mètode per actuar amb rigor, a fi d’aproximar-se al màxim a la veritat, tot allunyant-se de qualsevol intencionalitat.
