Cas Alves: Més sentència que pena

La veritat judicial que configura la sentència del cas Alves marcarà un abans i un després en el tractament penal dels episodis d’agressió sexual. La lectura atenta de la sentència –redactada buscant ser comprensible per tots els públics– apunta clarament cap a la fi de la impunitat en les agressions sexuals amb tot l’acompanyament habitual d’ús de la força i abús de poder. És explícit que el consentiment s’ha de prestar en tot moment de les relacions i es pot revocar en qualsevol moment, i qualsevol conducta que s’escapi d’aquests contorns és penalment punible.

A qui li sembli una passada de frenada, una indefensió dels homes, una porta oberta a les acusacions inventades amb interessos espuris, que es pregunti per què hem arribat fins aquí. Quantes violacions, agressions i humiliacions per tota la vida han aguantat les dones pel fet de ser dones. I un cop feta la reflexió i si conserva un grau mínim d’empatia, entendrà que el camí correcte és el que s’ha iniciat amb la llei del “només sí és sí”.

En aquest cas mediàtic, és la sentència de condemna, els seus fonaments i la valoració de les proves el que transcendirà. La magnitud de la pena imposada és menys rellevant, i alguna de les reaccions de l’advocat de l’acusació fa pensar que comparteix aquesta afirmació. Amb tot, els quatre anys i mig de presó han generat un corrent d’opinió extremadament crític –avalat per representants institucionals– que la considera ínfima. Parlo amb dones que sostenen que calia ser exemplar amb una condemna per la banda alta i amb d’altres que pensen que, un cop fet el mal, la millor manera de girar full hauria estat arribar a un acord econòmic sucós i estalviar-se el judici i tots els updates que encara han de venir quan es resolguin els recursos, quan Alves surti de permís, quan obtingui el tercer grau i quan surti en llibertat. Les branques –la pena– no pot ser que no ens deixin veure el bosc –la sentència. Certament, amb la nova llei, les penes poden ser més baixes. Però, amb la versió anterior –sense el consentiment com a element nuclear–, la història penal és plena de casos similars tancats amb absolució per falta de proves. Aquest és el salt de qualitat.