‘MascarIlla’

El març del 2020, en plena pandèmia de coronavirus, el govern espanyol va aprovar un decret segons el qual se centralitzava a Madrid la compra de material sanitari, envaint així les competències autonòmiques amb un cop autoritari. El resultat d’aquesta mesura va ser un desastre: l’arribada de mascaretes es va endarrerir arreu i, al final, les administracions autonòmiques es van haver de proveir pel seu compte, veient-se obligades a saltar-se el decret que abans esmentàvem. El ministre de Sanitat espanyol en aquell moment era Salvador Illa, actual cap de l’oposició a Catalunya i aspirant a presidir la Generalitat. Mai no ha rendit comptes d’aquella gestió nefasta. La compra de mascaretes per part del govern estatal continua envoltada de polèmica. Ha sortit a la llum que un assessor de José Luis Ábalos s’hauria lucrat amb la venda d’aquests productes de primera necessitat. Ha acabat detingut, acusat de cobrament il·legal de comissions. El PSOE ha suspès de militància l’exministre valencià i aquest s’ha negat a renunciar a la seva acta de diputat, fet que ha estat el gran escàndol dels darrers dies. Amb tot això hi ha una pregunta que trobo que no es fa prou: i Salvador Illa, què? El ministre de Sanitat era el responsable de la compra de tot el material sanitari que arribava a l’Estat i si un assessor podia cobrar comissions és perquè la seva intervenció era necessària per vendre la mercaderia. És a dir, que tenia els contactes polítics per afavorir uns proveïdors davant d’uns altres. Alguns mitjans han començat a destapar que Illa hauria descartat empreses que oferien el mateix producte a un preu molt més econòmic –fins a 10 vegades més barat– que el de l’oportunista assessor. Amb Ábalos de cap de turc, sembla que amb Illa no va la cosa, però potser hauria de donar més explicacions qui era ministre de Sanitat que no pas qui era ministre de Transports.