Crònica de Barcelona
La correcció del Síndic de Greuges
El Síndic fa una crítica constructiva i correcta. El ciutadà ha de llegir entre línies i veure la realitat, que és crua i urgent
El Síndic de Greuges va presentar ahir l’informe de l’any 2023 i ho va fer fugint d’estadístiques i de dades. David Bondia i el seu equip s’han volgut concentrar, en aquesta edició, en quins drets són conculcats evitant el concepte de “conflicte”, que implica un perdedor i un vencedor, per centrar-se en els problemes, i, alhora, plantejar solucions, van explicar.
Revisar el model actual d’allotjament d’urgència en pensions per a famílies desnonades i mitigar l’ús intensiu de l’espai públic són dues de les 10 propostes de millora que la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha traslladat a l’Ajuntament. Sobre l’espai públic, proposa repensar el model turístic, alliberar les motos de la vorera i vigilar les terrasses. Entre les 10 propostes també hi ha agilitzar el funcionament de l’administració municipal, ja que els greuges més recurrents que arriben a la Sindicatura tenen a veure amb el fet que els tràmits municipals poden ser una tasca “feixuga i poc flexible”. Segons l’informe del 2023, el dret a una bona administració (26%), al medi ambient (13,2%) i al descans (8,5%) són els més afectats.
La feina del Síndic és recollir de què pateix la ciutadania i fer-ho arribar a qui ha de posar fi a aquest patiment. És una feina delicada que es mou, d’una banda, entre la necessitat d’alertar i advertir i, d’una altra banda, l’obligació que porta el càrrec, de fer-ho de manera constructiva, sense provocar conflicte entre les parts o a dins de les parts. Això ho entenem. Presentar la realitat crua podria aixecar susceptibilitats entre els que la pateixen i també, i sobretot, entre els que l’han de gestionar i solucionar. I així no es treballa. Es treballa amb capteniment, sense criticar la feina feta –perquè tothom fa el que pot– i buscant les solucions més ràpides i eficients. Aquesta és la difícil tasca que té la Sindicatura.
Però els que escoltem, els que llegim l’informe anual, no tenim aquesta responsabilitat de la correcció. El Síndic fa una crítica constructiva i correcta. El ciutadà ha de llegir entre línies i veure la realitat, que és crua i urgent. A l’informe, el que hi podem veure –si ho volem veure– són equips que han anat a tots els racons de Barcelona –ara la Sindicatura no es queda a la seva seu esperant les queixes– i, una vegada han escoltat tothom, ens estan alertant que la gent no té on anar quan és desnonada, que la gent sense llar no té una consigna on deixar les coses, que els ciutadans estan esgotats de picar a la porta de l’administració i trobar-se processos feixucs i lents. I aquests són només alguns dels missatges.
En la presentació d’ahir, Bondia va reconèixer, sense acusar, que, tot i ser al segle XXI, ens movem amb una administració amb vicis del segle XX, que s’ha “enquistat”, va dir. Però va insistir que no és responsabilitat dels tècnics el fet que el sistema no funcioni. L’últim desig del Síndic és apuntar el dit sobre persones que fa dècades que intenten trobar camins. Però és que és urgent i necessari que aquests camins es trobin. Millor dit, el que necessitem són dreceres per aconseguir que ningú dormi al carrer, per fer que els lloguers es puguin pagar i no calgui anar a un alberg perquè ja no hi haurà el perill de ser desnonat. Dreceres i autopistes, ens calen, i el Síndic ens ho està dient.