Intel·ligències
Fa uns dies vaig celebrar el meu aniversari. Mentre tenia escrita la meva data de naixement en una coneguda xarxa social, aquest dia m’inundaven de felicitacions amb textos curts, plens de cors, pastissos amb espelmes i rams de flors. Fins i tot en rebia de persones amb les quals pràcticament no tinc relació. Fa un temps vaig voler fer la prova d’eliminar aquesta dada de la xarxa, i l’any següent, res de res. Ja veus tu! Em felicitava la família directa i els amics amb més memòria, i para de comptar. Però la cosa no s’acaba aquí. Ja fa uns anys que fins i tot els més propers em feliciten per WhatsApp! Com és que ja no ens truquem per felicitar-nos? I no cal que us expliqui què fem per Nadal i per Any Nou. Ho trobo terrible! I quin estrès haver de respondre a totes les felicitacions virtuals!
Psicòlegs i experts ens estan alertant vivament sobre el tema: la intel·ligència artificial ens està tornant menys hàbils, emocionalment i socialment parlant. Cada cop és més evident que la dependència que tenim envers els mòbils i les relacions virtuals ens està afectant i incapacitant en les relacions interpersonals directes. No entrarem aquí en altres afectacions de tipus personal, també greus, sobretot quan es produeixen en plena fase de formació de la personalitat i de creixement en aspectes que seran cabdals per al desenvolupament de la pròpia intel·ligència emocional.
Ja podem anar regulant sobre l’ús de la intel·ligència artificial i intentar evitar certs riscos per a la població, però el cert és que anem tard. Abans no s’arribi a aplicar la llei, de manera efectiva, vull dir “en l’àmbit del carrer”, encara queden anys. Mentrestant, generacions completes, sotmeses a aquestes condicions sensorials i cognitives, hauran quedat prou afectades, fins al punt que costarà revertir els seus efectes.
Estem perdent la capacitat d’interactuar, de dialogar i comunicar amb els altres d’una manera verbal i, encara més, no verbal. No és possible ni entendre, ni utilitzar ni administrar les pròpies emocions si no ens veiem les cares, ens mirem als ulls i ens sentim de costat, propers. Notar la sensibilitat de l’altre, experimentar compassió, alegria o empatia amb l’altri són emocions que hem de recuperar urgentment.
