Lletra petita
Bolquers
“Tenim dret a saber com ens pagaran les pensions i quin model sociosanitari i assistencial se’ns reserva per quan deixem de cotitzar i siguem una despesa
La notícia venia datada del Japó, però els fenòmens socials van al galop i d’aquí a poc temps ho tindrem aquí. Resulta que la Dodot japonesa (o la Moltex, o qualsevol que us vingui al cap) acaba de fer sumes i restes i s’ha adonat que només pot col·locar en el mercat 400 milions de bolquers quan a principis de segle en venia 700 milions. Més competència? Mala estratègia comercial? Imatge gastada? Preus fora de lloc? Ca! No hi ha misteri més enllà de la taxa de natalitat i la d’envelliment, que si les nostres amoïnen, les nipones dibuixen un canvi de paradigma social immediat. Allà ja han trobat la solució, passar-se al mercat del bolquer per a clients diguem-ne provectes. De fet, la notícia no hauria de ser que Oji Holdings (aquest és el nom real de l’empresa) faci aquest pas. La novetat és que es tracta de l’última gran empresa del sector de la cel·lulosa i paper higiènic que fa el pas.
Al Japó la població de més de 80 anys supera el 10% del total. A Catalunya ens quedem en el 5,7%, i el 29% de japonesos de més de 65 anys aquí són un 19%. Però tot arribarà, perquè la franja de catalans sexagenaris supera i de molt la dels 0 al 9, la dels 10 al 19 i la del 20 als 29. Però com que les dades no serveixen de res sense interpretar-les, l’avís que ens arriba del Japó és prou potent perquè ens posem en guàrdia per exigir quin model social volem per al segon terç de segle i quina consideració caldrà tenir amb els usuaris potencials dels bolquers –no m’enganyo, jo mateix i la majoria dels que em llegiu–. Tornant al Japó, i més enllà del Keiro No Hi (el dia del respecte als ancians), la senectut hi continua gaudint de veneració social. Aquí, els fills del baby boom tenim tot el dret a saber com ens pagaran les pensions i quin model sociosanitari i assistencial se’ns reserva per quan deixem de cotitzar i només fem despesa a costa del sistema. Bàsicament, per prendre precaucions –qui pugui– i perquè si ja m’esparvero veient els nostres vells prou mal atesos, mantenir aquest esquema durant dècades amb la pressió que hi haurà sobre el sistema em fa posar els pèls de punta. Perquè aleshores em tocarà el rebre a mi.