Globalització

Escric aquesta columna a la diada de Sant Jordi, de la qual fa temps que es diu que s’ha con­ver­tit en un esde­ve­ni­ment comer­cial i així con­su­mista. El cas és que a Cata­lu­nya es com­pren lli­bres per Sant Jordi com si s’hagues­sin d’aca­bar a la nit. Això men­tre que dia a dia va dis­mi­nuint l’hàbit de la lec­tura, sobre­tot en el cas de les noves gene­ra­ci­ons i pel que fa a la lite­ra­tura. A banda dels autors, però sense obli­dar-los, jo entenc que els gre­mis rela­ci­o­nats amb l’edició, la dis­tri­bució i la venda de lli­bres ho apro­fi­tin per seguir exis­tint. Tan­ma­teix, és clar que seria desit­ja­ble que almenys es lle­gei­xin els lli­bres que es rega­len per Sant Jordi. I que no fos la flor d’un dia.

Par­lant de flors, però en un sen­tit lite­ral, dels set mili­ons de roses que s’hau­ran venut per Sant Jordi a Cata­lu­nya només un per cent s’han con­reat al país i en bona part a les ter­res de l’únic gran pro­duc­tor que, al Maresme, hi resta. El con­reu de les “roses cata­la­nes” ha dis­minuït dràsti­ca­ment perquè no es pot com­pe­tir amb les que arri­ben major­ment de Colòmbia i l’Equa­dor, on la pro­ducció és més barata. Almenys hi gua­nyen d’altres que viuen en altres llocs d’aquest món. Pot sos­pi­tar-se que qui les con­rea no és qui hi gua­nya més. Algú, entre els quals impor­ta­dors cata­lans, les com­pra més bara­tes per ven­dre-les igual de cares o més. Amb la glo­ba­lit­zació sem­pre hi gua­nyen els matei­xos. Frei­xe­net no fa més que aug­men­tar els seus bene­fi­cis, però, amb el pre­text de la sequera, ha pre­sen­tat un ERTO que pot afec­tar 615 tre­ba­lla­dors al Penedès. Pro­duir vins escu­mo­sos en altres ter­ri­to­ris deu ser més barat i els guanys glo­bals no comp­ten (ni l’ètica empre­sa­rial) per man­te­nir llocs de tre­ball.