Crònica de Barcelona
El “vol i dol” que provoca el turisme
Dir que les protestes antiturisme són legítimes està bé. Però en alguns sectors hi ha angoixa que cal escoltar
A la ciutat de Kyoto, l’històric barri de Gion ha tancat diversos carrerons a causa del mal comportament d’alguns turistes. Des de l’abril, els petits carrers, llar de les geikos o geishes, estan tancats al públic perquè l’excés de turisme registrat després de la pandèmia ha provocat que els forasters assetgin i molestin aquestes artistes i les maiko, les joves aprenents, quan circulen pel carrer.
A Venècia ja fa temps, en concret des de l’any 2021, que van prohibir l’entrada als grans vaixells de creuer que havien creat aquelles imatges distòpiques d’immenses embarcacions passant a tocar de la plaça de San Marco. La mesura, aprovada per la Cambra de Diputats, es va acordar després que el 2 de juny del 2019 un vaixell de creuer d’MSC topés contra un vaixell turístic i fes malbé el mur del port del nucli antic.
I no cal anar tan lluny, perquè a Girona aquest maig van aparèixer pintades contra el cicloturisme massiu que ha arribat galopant i ha envaït pisos, bars i carrers. Algunes bretolades, com escuradents i silicona als panys i més pintades als negocis del sector de les bicicletes, han portat els responsables d’aquestes empreses a crear una associació per defensar-se de la turismofòbia que ells mateixos no han sabut veure venir. Tot just ara l’Ajuntament s’ha posat a dissenyar un pla de gestió.
A Barcelona, ha vingut Louis Vuitton i els responsables de la firma han estat incapaços de respectar el Park Güell. Volen la foto de l’obra de Gaudí per tenir visibilitat mundial, però i què si es carreguen quatre pedres quan munten els focus? Les protestes dels veïns de la zona, diu l’alcalde Collboni, s’inscriuen en el dret que té tothom de fer sentir la seva veu discordant.
I, d’aquí a quinze dies, els motors dels cotxes de Fórmula 1 rugiran al passeig de Gràcia, i totes les preocupacions institucionals sobre contaminació acústica i pol·lució quedaran aparcades, perquè, tal com es va dir des de l’Ajuntament, aquest és un fet puntual i excepcional.
De nou, les queixes d’entitats com Eixample Respira i altres col·lectius ecologistes s’emmarquen dins del dret a protesta, diu l’Ajuntament.
Curiosament, el mateix alcalde va anunciar fa una setmana que ja estava estudiant la possibilitat de limitar l’arribada de vaixells de creuer a la ciutat. “Barcelona, com a ciutat turística, defensa el turisme, però té l’obligació de gestionar els efectes negatius que pot portar la massificació turística. La ciutat està arribant al límit i nosaltres hem de posar aquest límit”, va dir Collboni. La intenció és el que compta, diuen, però als barcelonins els costarà entendre que, per un cantó, se sigui conscient que cal limitar el nombre de creueristes i, per l’altre, es permeti l’arribada de milers de forasters relacionats amb la celebració de la copa Amèrica de vela. L’Ajuntament ha anunciat una pluja de milions a la Barceloneta assegurant que una cosa no té res a veure amb l’altra, però la coincidència, si més no, és curiosa.
L’equilibri entre turisme i desastre és molt difícil. Hi ha una línia molt fina. I que la ciutat ha de donar cabuda a esdeveniments de gran calibre per continuar sent el que és tampoc ho discuteix ningú. Però les protestes hi són, i són molt més que un simple gest de queixa democràtica. Hi ha angoixa, en alguns sectors, i això s’ha d’afrontar, no només amb diners.