Més de vint bales

La primera novel·la del periodista veterà Xavi Coral ja ha estat llegida per milers de persones, però (segurament) hi ha un sector del públic lector que n’ha mirat la temàtica i ha pensat o fins i tot dit en veu alta que de novel·les sobre la Guerra Civil ja n’hi ha prou i de sobres i que no cal llegir-ne cap més. En el cas de Aprendre a esquivar les bales, però, val més que no badin. És un document històric –no hi passa res que no va passar en la vida real– al qual l’autor ha afegit alguns diàlegs (creïbles) i una estructura coherent: si fos una pel·lícula, seria un docudrama. O sigui, no es tracta en absolut d’un d’aquells intents lamentables de novel·lar uns fets històrics. Basat en els diaris de l’avi d’en Coral, un enginyer que va arribar a ser tinent d’artilleria de l’exèrcit republicà, el llibre ens porta cap als fronts de l’Aragó i de l’Ebre, als Fets de Maig, als camps de concentració costaners de França i a les mines franquistes del protectorat espanyol a l’Àfrica del Nord, tot ficant-nos dins la pell mateixa dels soldats republicans a través d’uns detalls que els llibres d’història convencionals solen passar per alt: per exemple, que a les furgonetes que portaven bales al front d’Aragó, els dos ocupants havien de conduir tot mantenint les portes obertes, per si de cas calia saltar a terra a causa d’un atac de l’aviació feixista; o la crueltat tan indescriptible com inexplicable mostrada per les autoritats francesos envers els refugiats espanyols i catalans; o el fet que, en acabada la guerra, els presoners republicans als batallons disciplinaris van ser apallissats fins a la mort si no arribaven a formar a l’hora. El llibre en va ple, de detalls així, que ens donen una visió tridimensional d’aquell conflicte i les seves seqüeles: o sigui, una dosi aclaparadora de realitat virtual, sense cap necessitat de posar-se unes ulleres espectroscòpiques.