Publicitat i graduacions

Llegia fa uns dies a El País un assaig del sociòleg francès Michel Wieviorka sobre La Publicitat, que hauria de ser una lectura obligada per als amants de la comunicació publicitària o de la comunicació en general. La seva destresa per embastar una cronologia d’autors i reflexions sobre la influència de la publicitat, la tecnologia i el pensament crític converteixen el text en un útil referent per a pensar-hi. Diu Wieviorka que la publicitat actual ha desaparegut, perquè essent omnipresent ha deixat de ser objecte de debats, de crítiques i de reflexions. L’autor es pregunta si l’absència de debat entorn de la publicitat és el seu triomf o bé és una carència que ens hauria de preocupar. I conclou defensant la tesi que les sumes de diners que la publicitat posa en joc i la responsabilitat que té per la llibertat i la vida dels mitjans de comunicació bé mereixen una anàlisi profunda per entendre qui i com accedeix al “manà de la publicitat”, especialment en un entorn d’economia d’empreses digitals. Per l’autor, la quasi desaparició de la publicitat i del seu paper en el debat social és un fenomen distorsionador que altera la nostra percepció del món i que hauria de provocar-nos preguntes. Escriure això avui té un perquè. Aquest vespre es gradua una nova promoció d’estudiants de la Universitat de Girona, del grau de publicitat i relacions públiques. Són persones ben formades en aquest camp (i en d’altres vinculats a la comunicació i a la comunicació digital) que possiblement aniran a treballar en empreses d’aquestes que en Wieviorka agrupa sota l’etiqueta d’“empreses de l’economia digital”. I m’ha semblat pertinent regalar-los aquest extracte per tal que hi rumiïn. Elles i ells són els publicitaris d’aquest entorn tecnològic que conviuran a la feina amb tota mena d’eines d’intel·ligència artificial generativa que fan de la publicitat una ciència i un negoci absolutament diferents dels que fins ara havíem conegut. El seus anys a la Universitat han estat els de l’esclat en el consum social d’aquestes tecnologies. Per tant, ara més que mai, la reflexió crítica i l’ètica han de ser dos baluards que han d’emportar-se tots els graduats i graduades del grau de publicitat i relacions públiques. Que tingueu tots els encerts del món.