Opinió

Lletra petita

Lorca sempre torna

“La dramaturga María San Miguel ha estrenat a Granada l’obra ‘Federico. No hay olvido, ni sueño: carne viva’ i per la qual s’haurien de barallar sales de Catalunya i de Madrid

Quan la dramaturga i actriu María San Miguel et confessa que prepara un nou viatge amb il·lusions i pors a la maleta, els ulls delaten un amor per l’ofici que anuncia un regal per a l’espectador de teatre. Al capdavant de Proyecto 43-2, companyia nascuda el 2009 i pionera en teatre documental, a aquesta dramaturga de Valladolid el públic li deu el monument de Rescoldos de paz y violencia, trilogia imprescindible formada per Proyecto 43-2, La mirada del otro i Viaje al fin de la noche, que és la primera i la millor exploració de les ferides del conflicte basc, fins al punt de conduir el pati de butaques a la intimitat d’una entrevista entre víctima i victimari o d’un txoko familiar. Com si la documentació periodística sobre el terreny fos el seu passaport moral per poder pujar a l’escenari, San Miguel ha passat més d’un any entre Fuente Vaqueros –on hi ha la Casa Natal de Federico García Lorca–, Valderrubio –on hi ha la Casa Museu– i Víznar –poble del funest barranc i ara escenari d’exhumacions– i ha conversat amb Ian Gibson i amb Pepito del Amor, home del camp de 75 anys que manté viu el record del poeta, abans de crear Federico. No hay olvido, ni sueño: carne viva, obra sobre la memòria en què ella comparteix l’escenari amb Pablo Rodríguez i Alba Muñoz. L’obra li serveix per reivindicar també Agustina González, La Zapatera, escriptora i artista igualment afusellada al barranc de Víznar, on fa tres mesos van aparèixer les restes òssies d’un nen d’11 anys amb un llapis i una goma i dos impactes de bala al crani. “Parlar de Federico és parlar de la memòria soterrada d’aquest país”, explica la dramaturga. Federico. No hay olvido, ni sueño: carne viva viurà una funció especial a Víznar el 17 d’agost, aniversari de l’assassinat del poeta, però és l’obra per la qual s’haurien de barallar els teatres de Catalunya i de Madrid. “Si muero, dejad el balcón abierto”, era un dels testaments del poeta etern que sempre torna. María San Miguel obre de nou el balcó de Lorca al públic, i ara només falta obrir-li les sales.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.