Rosalia i el català

Molt s’està cri­ti­cant el piro­mu­si­cal que va tan­car dimarts a la nit les fes­tes de la Mercè. Que si és una pro­moció de l’acti­vi­tat pri­vada d’una can­tant, Rosa­lia. Que si la presència en català de la selecció musi­cal que ha fet l’artista de Sant Esteve Ses­ro­vi­res ha estat escassíssima. Hi estic d’acord. De la llista que ha ela­bo­rat la can­tant per al tan­ca­ment de les fes­tes només apa­reix una cançó en català, Milionària. I un total de qua­tre cançons seves d’una play­list de 15 temes. Però no hem d’obli­dar que una d’aques­tes cançons, Omega, va sonar dimarts per pri­mer cop de forma pública, i que la dimensió d’artista glo­bal de Rosa­lia va fer que, pro­ba­ble­ment, molts fans d’arreu no s’espe­res­sin fins tro­bar-la a la mit­ja­nit pen­jada a les pla­ta­for­mes i es con­nec­tes­sin a la retrans­missió del piro­mu­si­cal que es podia tro­bar, en directe, a través de les xar­xes soci­als. I qui ho pogués seguir es va tro­bar la salu­tació de Rosa­lia (aquesta, sí, en català) i una bonica pro­moció de la ciu­tat, tot i que Bar­ce­lona no neces­sita, arri­bats a aquest punt, gaire més pro­moció inter­na­ci­o­nal. Recor­dem també que ante­ri­ors selec­ci­ons musi­cals per al piro­mu­si­cal no han tin­gut la música en català com a pro­ta­go­nista exclu­siva, sinó que s’hi han bar­re­jat dife­rents llengües i estils. Però per un motiu que se m’escapa, i em resulta estrany, Rosa­lia no acon­se­gueix espol­sar-se la imatge de xar­nega i choni amb què molts la ves­tei­xen, quan és una artista que s’atre­veix a expe­ri­men­tar amb la música com pocs i que de tant en tant pas­seja el català pel món amb una reper­cussió que poquíssima gent acon­se­gueix.