Repsol pot deixar de ser espanyola
La petroliera russa Lukoil ha anunciat el seu interès per comprar les accions de Sacyr a Repsol YPF. L’elevat endeutament de la constructora espanyola ha obert la cursa per adquirir el seu paquet del 20% de Repsol YPF. I, pel que sembla, la russa Lukoil no només ha presentat la millor opció de compra, sinó que el govern espanyol està disposat a donar el vistiplau a l’operació. Encara que Rodríguez Zapatero considera que Repsol ha de tenir “bandera espanyola”, no li sembla malament l’oferta d’un gegant de l’energia com Lukoil, que controla l’1,3% de les reserves de petroli del món i que va obtenir 9.511 milions de dòlars de beneficis l’any passat.
També Criteria i Caixa Catalunya podrien abandonar l’accionariat del grup. Tot i que les raons perquè les dues entitats catalanes abandonin Repsol són diferents de Sacyr, el cert és que, de cop, un “campió nacional de l’energia” –com el mateix Rodríguez Zapatero l’havia qualificat en el passat– tindrà com a soci de referència una empresa russa. La crisi s’agreuja i constructores com Sacyr són dels que més pateixen la dràstica davallada del sector. Tot i haver estat beneficiada en moltes ocasions per les concessions d’obres públiques de l’administració central, Sacyr es veu ara en una situació tan delicada que no pot impedir que Repsol YPF deixi de ser espanyola.
Quan fa uns dies es va especular sobre l’entrada de l’empresa pública russa Gazprom en l’accionariat de Repsol YPF, el ministre d’Economia i vicepresident del govern, Pedro Solbes, va dir que “privatitzar una empresa perquè acabi sent comprada per un altre país em grinyola”. Ni Solbes ni el mateix president de l’empresa, Antoni Brufau, no veien aquella operació amb bons ulls. Però ara el no a Gazprom s’ha convertit en un potser sí a Lukoil. Per això Rodríguez Zapatero es va afanyar ahir a destacar que Lukoil està participada per l’americana ConocoPhilips i que és de titularitat privada. En qualsevol cas, l’important és que la pressa per la falta de liquiditat de Sacyr no faci que el govern espanyol deixi de tenir una estratègia energètica a llarg termini. El futur empresarial de Repsol és d’interès de tots els espanyols, no només de Sacyr.
