Renfe i Adif, una vaga inaudita

A proposta del comitè d’empresa de Renfe, els sindicats amb representació en la companyia i els d’Adif –operadora ferroviària– han convocat una vaga contra el traspàs del servei de Rodalies "a les autonomies".

La protesta afectarà tots els serveis i es farà efectiva els dies 25 i 26 de setembre i 1, 2, 11 i 15 d’octubre. Aquestes dues jornades coincidiran amb l’operació sortida i el retorn del pont del Pilar. Per justificar la decisió, els sindicats al·leguen que l’actual estructura dels servei "és millor en qualitat, eficiència i seguretat" si s’opera de manera "solidària".

Les afirmacions i els conceptes d’aquesta nota són inaudits. ¿Els treballadors de Renfe i Adif a Catalunya es pensen que presten un servei "de qualitat, eficaç i segur"? ¿Consideren, a més, que la centralització absoluta de les dues companyies és "solidària"? "Solidària" amb qui? No deu ser pas amb els usuaris, que han hagut de patir durant dècades, i encara més en els darrers anys, tota mena d’excessos, d’ineficàcia i d’inseguretat en un servei que ha arribat a un extrem de calamitat inigualable en cap país del nostre entorn.

Renfe va néixer l’any 1942 com a conseqüència directa de la mentalitat del nou règim aplicada al ferrocarril. Una mentalitat autoritària que reivindicava l’estructura radial de les comunicacions peninsulars. Amb centre absolut a Madrid. Sovint, en contra dels fluxos de trànsit i de l’orografia més estricta. L’empresa va anar acumulant durant dècades tots els vicis dels serveis públics del franquisme, que ha arrossegat fins ara. Prepotència, ineficàcia, displicència, corporativisme, privilegis...

Tot això és la "solidaritat" a què ara apel·len els seus treballadors. Quan, per cert, aquests sindicats s’han solidaritzat amb els soferts usuaris catalans, que han hagut de patir tota mena de calamitats en els darrers mesos? La convocatòria dels sindicats de Renfe i Adif hauria d’obtenir el rebuig més contundent dels usuaris de la companyia a Catalunya.

També els sindicats catalans majoriaris –Comissions Obreres i UGT– haurien de prendre part per una transferència que dignificaria finalment el servei. El corporativisme més insolidari i més unitarista s’ha revoltat contra l’única decisió que pot comportar la racionalització d’una deixalla del franquisme.