Junts i humiliats

El retorn agònic dels papers de Salamanca ha avançat un passet més i ha desencadenat un altre episodi del culebró desbocat en què s’ha convertit el procés. En veure arribar les últimes set caixes de documents de la Generalitat, la Comissió de la Dignitat ha recordat que vénen amb tres anys de retard i ha parlat d’“humiliació per al poble català”. A 800 quilòmetres de distància, els portaveus de l’Ajuntament de Salamanca també se senten humiliats.

Els uns consideren que el govern espanyol es deixa arrossegar “per la por a la reacció de la dreta nostàlgica i per l’interès electoralista”. Els altres creuen que l’executiu de Zapatero “paga favors als nacionalistes catalans”, i amenacen amb un altre recurs a l’Audiència Nacional. Si el trasllat o no trasllat d’uns papers organitza aquest sidral, és un miracle –o una mentida– que encara hi hagi gent que creu que Catalunya podrà obtenir el sistema de finançament que marca l’Estatut. I és un miracle –o una mentida– que encara hi hagi gent amb el tarannà adequat per creure que és possible una bona convivència entre Catalunya i Espanya sota el mateix sostre.