Uribe, més fort

El president de Colòmbia, Álvaro Uribe, assaboreix de nou la victòria, aquest cop per l’èxit de l’operació del seu exèrcit, que, amb l’ajut dels Estats Units, ha inflingit un humiliant cop a l’afeblida guerrilla de les FARC i ha permès recuperar la llibertat a quinze de les 700 persones segrestades, entre elles Íngrid Betancourt, el símbol dels ostatges i l’únic conegut a nivell internacional.

Uribe, que avui fa 56 anys, ha rebut el regal perfecte en el moment ideal. Assetjat pel poder judicial –que li qüestiona l’honorabilitat pels seus presumptes vincles amb els paramilitars i la legitimitat de la seva reelecció per indicis clars de corrupció–, el mandatari colombià té des d’ara més prestigi i més munició per tirar endavant el seu contraatac. Es tracta de l’anunciat referèndum amb què espera aturar la magistratura i aplanar el camí cap a un tercer mandat en les eleccions previstes per al 2010. I ningú dubta que un retorn a les urnes suposarà un èxit rotund per a l’home que ha dissenyat una estratègia implacable per doblegar les guerrilles, que, com es va veient, va donant fruits.

Advocat catòlic que gaudeix d’una popularitat que frega el 80%, Uribe ha sabut guanyar-se l’estima gràcies a l’addicció a la feina –fa jornades de fins a 19 hores– i a un estil familiar i directe que els seus adversaris polítics, sense cap líder capaç de fer-li ombra, qualifiquen justament de populista.

El dirigent colombià és ara més fort que fa uns dies. I té el dret a sentir-se’n, però també el deure de ser magnànim i impulsar una via que vagi més enllà de la mà dura. Només així, segons coincideixen a dir la majoria d’experts, podrà resoldre el malson del conflicte que suporta el seu país des de fa gairebé mig segle.