L'abraçada del finançament
A la tres
Tornem a començar. A aquestes altures ja no queda clar si és una bona o una mala notícia que es torni a posar a zero el comptador del nou finançament. L’abraçada entre Manuel Chaves i José Montilla no podia ser més explícita: la voluntat d’acord es fa palesa, doncs, per les dues parts. I un missatge conciliador del nou vicepresident de Política Territorial, pensant en la graderia hispànica: “No és lògic que el finançament per càpita de Catalunya estigui per sota de la mitjana del finançament per càpita de l’Estat”. Efectivament, no és ni lògic, ni just, ni suportable durant molt més temps. Però fa anys que és així. La novetat ara és que el govern central ho admet públicament. I de les paraules genèriques de Chaves –i sobretot de les més escèptiques del president Montilla a la roda de premsa posterior a la trobada– podem treure’n tan sols una conclusió: el govern espanyol té voluntat de tancar la carpeta catalana abans de les eleccions europees. Però això no significa que José Montilla estigui disposat a acceptar qualsevol quantitat.
El govern català ja va rebutjar l’oferta del desembre de l’any passat, i ara podria tornar a passar. La diferència respecte al desembre és que ara ja no hi ha Pedro Solbes al ministeri d’Economia, i la nova i obedient vicepresidenta econòmica no contestarà la decisió política que prengui José Luis Rodríguez Zapatero. Si la lògica electoral mana, s’arribarà a un acord. I si hi ha alguna matèria en què Zapatero ha demostrat ser un expert és precisament en estratègies per guanyar eleccions. Chaves no va entrar ahir a valorar si cal aplicar el principi d’ordinalitat o en què acotaria la solidaritat, o quines podrien ser les xifres definitives. Això queda per a l’altra gran reunió de la setmana: demà es veuran el conseller Antoni Castells i la vicepresidenta Elena Salgado. Demà no hi haurà abraçades, però potser sí algun avenç significatiu i esperançador.