Tu tampoc surts al sumari Pretòria?

No tinc intenció de frivolitzar sobre l’assumpte a què es refereix el títol, com tampoc la tenia un diputat que demanava als periodistes que trobava al Parlament si s’havien afegit al grup de Facebook “Jo no surto al sumari Pretòria”. N’he comprovat la inexistència quan escric aquestes línies, però no descartin que ja s’hagi creat. Però aquesta era una reacció natural. Al Parlament, l’ambient es tallava amb un ganivet. El sumari del cas Pretòria obre ferides profundes als dos grans partits –eren un poema les cares de Montilla i Castells divendres al Cercle d’Economia; què deu haver pensat el “nen” Mas després de llegir el que diuen d’ell Alavedra i Prenafeta?–; i posa en la picota la imatge calvinista del país del mèrit, el treball i l’esforç.

Estic d’acord amb el president Montilla que Catalunya ni és un oasi ni una claveguera. Però crec que pot tenir tanta justificació investigar un suposat finançament il·legal de CDC per la via Millet com fer comparèixer al Parlament més d’un conseller perquè aclareixin fins a l’últim detall del context en què apareixen al sumari Pretòria. I entenc que Mas no es negui a facilitar un número de telèfon a Prenafeta. Però crec que algú amb molts números de ser el pròxim president ha d’esvair qualsevol dubte per infundat que sigui. I és cert que tots els dirigents i militants d’ERC es podrien apuntar a l’imaginari grup de Facebook que els comentava... perquè ni un de sol apareix al sumari. I que ERC pot reivindicar que la consellera Capdevila fos una paret per als comissionistes.

Però encara espero que ERC desplegui el mateix grau d’exigència amb CiU que amb el PSC, amb tot el PSC. No només amb el PSC sociovergent. O és que potser són pijos de Sant Gervasi els alcaldes metropolitans esquitxats? Però, en fi, potser sí que haurem d’assajar algun acudit catàrquic o el tacticisme i l l’autoflagel·lació faran més mal al país que la crisi i tots els pretorians junts.