La Diagonal no passa per Nou Barris

Una de les víctimes col·laterals del referèndum de diumenge pot ser el rebuig per part de la classe política a convocar consultes ciutadanes a l’hora de prendre grans decisions de ciutat o de país. La patacada de Jordi Hereu pot generar un pànic que s’estengui a altres administracions o formacions polítiques de tal manera que una de les poques coses positives de la consulta de la Diagonal, la millora de la participació política, acabi també per ser la gran derrotada.

Però la causa del mal resultat d’Hereu no està en l’elecció del mètode per consultar, el referèndum, sinó en la gestió nefasta de l’instrument i, sobretot, en la incapacitat de mobilitzar el seu electorat més favorable.

Diumenge només van anar a votar els cabrejats i els cabrejats voten l’opció C, com el seu nom indica. Una ullada a la participació per districtes demostra que ha estat l’electorat convergent el més mobilitzat, amb ganes de castigar Hereu, mentre que l’electorat socialista s’ha quedat a casa, perquè la Diagonal no passa per Nou Barris, sinó per l’Eixample, feu electoral de CiU. Aquest cèntric districte és on la participació ha estat més alta, amb un 21,86%, mentre que a Nou Barris ha estat la segona més baixa, del 5,31%, només superada per un altre districte també tradicionalment socialista, Ciutat Vella, amb un ridícul 2,90%.

Després de diumenge, el que està en crisi no és la millora de la participació política, sinó la connexió entre el govern de Barcelona i el seu electorat, particularment entre el PSC i la seva massa de votants, perquè els interessos d’uns i altres no coincideixen. Segurament, en aquests moments els votants socialistes estan més preocupats per la crisi econòmica, l’atur o la precarietat laboral que per saber si les senyores de la zona alta de la ciutat podran passejar els seus gossets per un bulevard o una rambla.