Llei electoral: votar partits o triar persones

En l’últim any de la legislatura, el president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, ha donat instruccions al grup socialista per desencallar l’elaboració d’una nova llei electoral. Catalunya és l’única autonomia sense llei electoral pròpia, i ni els governs de CiU ni els tripartits han estat capaços de reformar la vigent –una simple translació de la llei general espanyola–.

Les diferències entre CiU i el PSC, centrades en el binomi representació territorial (que beneficia electoralment els primers) i proporcionalitat del vot (que va a favor dels segons) han impedit fins ara tirar endavant una llei que necessita ser validada per dos terços del Parlament. Ara s’ha reprès el debat, en un clima de creixent allunyament entre ciutadania i política, agreujat pels últims escàndols de corrupció. I és un debat necessari. Però hi ha el risc que, obert el meló, la solució es quedi curta: no només cal aproximar electors i elegibles amb circumscripcions més petites.

També caldria abordar l’elecció directa dels representants de la sobirania popular mitjançant les llistes obertes. És un canvi fonamental, no exempt de riscos. Però en una democràcia avançada s’hauria de partir de la base que els ciutadans són prou madurs per decidir si voten partits o trien persones.