Els homes de debò maten toros

Un extorero amb nom de nen prodigi del franquisme m’ha obert els ulls. El Parlament escoltava ahir veus a favor i en contra de la ILP antitaurina, i Joselito estava citat com a defensor de la fiesta. Però aquest home –que ha vist massa films d’Almodóvar– va aportar llum sobre un tema més profund: l’amor. Un amor autèntic, res de succedanis civilitzats. El seu argument és clar: “Tot sentiment i passió té part de crueltat”. I si no ens ho creiem, ens recomana reflexionar sobre el primer amor. Un cop feta la reflexió, sobre el primer amor i sobre la resta, em vaig ensorrar: no vaig trobar crueltat en el meu currículum, i això segur que vol dir que no he conegut cap home de debò.

Després vaig saber que no sóc l’única disconforme amb les equivalències entre toros i humans. Quan el filòsof Jesús Mosterín va comparar les corrides amb l’ablació de clítoris i la violència de gènere, la veu d’Albert Rivera es va alçar per dir que això és “no diferenciar una dona d’un toro” i que “els drets són de les persones”. Suposem que, entre els drets humans, Rivera hi compta el de torturar bèsties.

Quanta brillantor malbaratada per a una ILP sense futur. Perquè la veu que manarà serà la dels càlculs electorals i, aquesta vegada, és CiU la que està entre dues ribes. Sobretot a les Terres de l’Ebre.