Paradoxa

En l'intent de conjugar intuïció i raó, em proposo contestar-me aquest interrogant espinós: ¿per què em preocupen els 105.827 vots obtinguts per Ciutadans-Partit de la Ciutadania? Sé que aquest plantejament, per bé que aspiri a argumentar-se, serà objecte d'insídies. Vivim en un context en què, més que el diàleg, proliferen els monòlegs a dues veus. I, en virtut d'aquesta inèrcia, una pregunta així provoca reaccions de tancament. Un dels intents d'avortar la hipotètica fonamentació racional d'aquesta pregunta es materialitzarà amb un èmfasi: “Aquests 105.827 vots, com tots els altres vots emesos, són expressió de la voluntat popular; estem parlant de les regles del joc democràtic, res més a dir”. D'acord, però només en part. Res més a dir? En aquest punt discrepo. La inqüestionable legitimitat d'un sistema democràtic no impedeix que puguin sorgir matisos que vagin més enllà de les condicions mecàniques d'aquest mateix sistema. En aquest sentit els vots de Ciutadans (tant els vots efectius com els transmigrats) em preocupen per diverses raons. Però sobretot perquè en la dinàmica monotemàtica d'aquesta formació política hi ha un objectiu nítid, terrible per als que creiem en la pervivència de les cultures i les llengües: laminar la immersió lingüística a l'escola i erosionar l'hegemonia de Televisió de Catalunya, dues de les deus primordials en el procés d'irrigació del teixit lingüístic en català. Disfressats d'equidistància, ajustant-se a cada moment postissos i perruques, fent striptease, demanant que s'apliqui a Catalunya allò que quant a matèria lingüística en cap moment s'exigirà al conjunt de l'Estat, explotant un concepte de bilingüisme que l'únic que fa és blindar el monolingüisme castellà, dissimulant a cops de victimisme i psicodrama el gran ressò mediàtic de què són objecte, Ciutadans continuarà assentant la paradoxa d'un grup polític que reivindica l'expressió i la pervivència com a forma d'abolir canals d'expressió i pervivències.