Percepció

La fortalesa de les grans (i bones) teories s'obté a base de la suma de petits exemples pràctics, que permeten sustentar-les contra qualsevol embat, tant li fa que prenguin forma de demagògia, d'excés o de superficialitat. El mateix hauria de servir per a les grans estructures socials, econòmiques i polítiques. Aquesta és la direcció, de baix cap a dalt. Només així es pot crear una base sòlida perquè una societat (posem-hi la catalana) basteixi un projecte social, econòmic i polític amb coherència i possibilitats d'èxit, en una època complicada com la que patim. I ha de ser així, anant de baix a dalt, perquè és l'única manera d'aconseguir l'implicació del protagonista més important: la ciutadania. I ara mateix, els ciutadans, que són tan imprescindibles com el ciment per pujar les parets, més que il·lusionats estan majoritàriament en un punt no identificat entre la resignació i la malfiança, però molt més proper a aquesta última. És una percepció que ha quedat retratada en l'informe La corrupció a Catalunya: percepcions i actituds ciutadanes, que divendres passat publicava aquest diari. La percepció, aquest és el concepte primordial.

Gabriel Colomé, director del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), una de les entitats que va presentar l'informe, deia que “és fals que tots els polítics siguin corruptes; estem instal·lats en tòpics del franquisme”. La primera part de la seva afirmació és la realitat, però la percepció de la ciutadania catalana és diametralment oposada. Segurament la clau de volta la trobem en la segona part de l'afirmació de Colomé. Qui havia de trencar aquest tòpics? Per què no s'ha fet? Potser responent aquestes preguntes es faria un pas decisiu per canviar l'actual percepció ciutadana.