ERC i l'SNP
Cada vegada hi ha més paral·lelismes entre ERC i el Partit Nacional Escocès (SNP). I cada vegada hi ha més paral·lelismes entre Joan Puigcercós i Alex Salmond, cap de l'SNP i primer ministre d'Escòcia. Òbviament, aquest paral·lelismes s'han de ponderar amb el factor temps: actualment, a ERC li està passant el que li va passar a l'SNP fa una dècada; és a dir, que temps al temps.
Salmond i l'SNP també van patir una forta davallada a finals dels noranta, per dues raons que ara han afectat ERC. Una, les presses dels immediatistes, que van provocar escissions a l'SNP fins al punt de rebaixat l'històric partit fins a una situació crítica. I, una altra, les dificultats que va tenir Salmond per arrossegar una majoria del país (cosa que finalment va aconseguir amb èxit) cap a la devolution com a primera etapa d'autogovern, sense renunciar a la independència d'Escòcia com a segona etapa.
A ERC i Puigcercós els ha passat una cosa semblant a Catalunya: escissions dels immediatistes per un costat i, per l'altre, preu molt car per l'impuls del nou Estatut intentant compaginar-ho amb l'horitzó independentista.
Tot això, Salmond ho va fer des del principi polític que no hi ha avenç nacional si els grans partits no hi estan a favor, i que la funció dels independentistes és conduir federalistes i liberals cap a aquest horitzó. Puigcercós també ha intentat, per principi, acompanyar federalistes (PSC) i liberals (CiU) cap a un nou horitzó de l'autogovern de Catalunya.
L'any 2000, Salmond va haver de dimitir del lideratge de l'SNP, però es va mantenir al capdavant del grup parlamentari amb el pòsit d'una estratègia que era correcta, per bé que no entesa pels escocesos. Ara, Puigcercós també ha anunciat la seva dimissió per a l'any 2011, víctima d'una estratègia correcta per al país, per bé que no entesa pels electors catalans. Són les paradoxes que afecten les nacions colonitzades.
L'any 2004, Salmond va ser reelegit per voluntat amplíssima dels seus militants com a líder de l'SNP. No només el partit, sinó també la societat, va madurar i, cosa que era impensable pocs anys abans, va donar la victòria electoral a l'SNP per davant i tot dels laboristes, la qual cosa va permetre a Salmond convertir-se en primer ministre d'Escòcia.
