Bigott

Ni la pluja de dissabte a la nit va refredar el sandvitx sentimental en forma de concert que va presentar Bigott al Teatre Sagarra. El músic de Saragossa, que odia Bruce Springsteen, es relaciona a través de la seva mini sound machine (regal de la sogra) i canta a l'estil whisky billar de Nashville, va brillar entre la destemperada tempesta. Creatiu eclèctic de generosos mostatxos, utilitza l'anglès perquè li surt de dins, com una sonoritat més de la banda. Les lletres dels seus temes són un collage de frases musicals triades d'aquí i d'allà, amb incrustacions del mateix autor, per comunicar surrealisme en un espectacle altament recomanable. El cicle Sintonitzza en versió indoor va impactar en la seva primera entrega. Després de Bigott vindran altres realitats del panorama pop com Joan Colomo, Maria Rodes i Elvira, guitarrista de Standstill. Alguna cosa ha canviat en la música autòctona que es mostra més fragmentada en tendències que mai. Un nou públic s'acosta als teatres per escoltar música fresca, avalant aquest incipient però contundent nou circuit musical. En aquesta setmana gran de l'Enderrock, on s'han aplegat una profusió de propostes poperes que utilitzen el català i el castellà sense complexos, farcida de bandautors, boletaires, rockeros alternatius, sons de mestissatge i filiprims galàctics, la sorpresa ha vingut de mañolandia en versió anglosaxona.