A la tres
Currículums
La setmana passada vam estar entretinguts uns dies amb l'assumpte del currículum de la vicepresidenta del govern i seqüeles. Els detalls ja els sabeu. Què en pensen els nostres polítics, de manera oportunista, lamentable, defensiva o destralera (depenent de la posició que ocupen respecte de la senyora Joana Ortega), ha quedat perfectament explicat. Tot plegat una mica desagradable i desgraciadament gens estrany en la política d'aquí i d'enllà. El que m'ha cridat més l'atenció del cas, però, no és pas el fet que una alta autoritat del govern digui que és llicenciada quan no ho és. Tampoc em sorprèn que la cosa sembli que haurà acabat amb una pujada d'adrenalina oratòria del senyor López Tena, un lamentable creuament epistolar i, per part de l'acusada, una confessió, una disculpa i un parenostre i tres avemaries de penitència a tot estirar. El que em meravella del cas és constatar, novament, la distància que separa els polítics i el món real. Per una banda, els nostres manaies encara són de la vella escola inflant mèrits (amb dades falses, o amb dades certes però sobreres, depèn dels casos) amb l'objectiu de semblar qui sap què, de lluir, d'impressionar. Per contra, a la dura realitat, molts joves amb una tirallonga acreditada de titulacions que podrien empaperar el despatx de la vicepresidenta sencer, resulta que moltes vegades decideixen rebaixar-se els galons i esborren màsters i postgraus dels currículums perquè en segons quines entrevistes de treball se'ls traurien de sobre perquè es malfien de gent excessivament preparada per a feines on cal gent disposada a treballar molt per quasi res. Un país de contrastos.