Radiacions als aliments

El greu accident de la central nuclear japonesa té repercussions globals, per les grans conseqüències materials i econòmiques que comporta i pels riscos mediambientals i, sobretot, per a la salut humana. Els efectes no només repercuteixen en l'entorn de la central, sinó que el seu abast és i serà molt ampli. Una vegada més s'acompleix la dita que cal actuar localment però pensar globalment. En instal·lar i dissenyar la seguretat d'una central nuclear, també. Fins al moment d'escriure aquest article els reactors de Fukushima han experimentat danys molt greus, però el pitjor no ha passat. Cal reconèixer que després d'un gran terratrèmol i un terrible tsunami, Déu n'hi do com han aguantat. Però hi ha hagut emanació de radioactivitat, no sabem ben bé amb quina intensitat, i els elements radioactius estan circulant molt més enllà del Japó. Com ja constatava l'any 1967 el científic George Woodwell, la idea que la immensitat de la terra dilueix els tòxics i ens garanteix seguretat no és certa. Els tòxics es dispersen pel medi ambient, però es concentren en determinats àmbits, entre altres en els aliments. Precisament la circulació dels tòxics pels cicles ecològics es va estudiar inicialment, ja fa anys, seguint els elements radioactius, perquè la intensitat dels seus efectes fa que, a més de ser molt perjudicials per a la vida, siguin fàcilment detectables.

La radioactivitat no és només el resultat de certes activitats humanes, perquè a més de l'artificial, que inclou les bombes atòmiques, les centrals nuclears, la irradiació d'aliments per a la seva conservació i l'ús de certes radiacions per al diagnòstic mèdic i la recerca científica, hi ha una radioactivitat natural procedent de les radiacions còsmiques, de l'escorça terrestre, dels mateixos habitacles i de l'organisme humà. Tant en la radioactivitat natural com en l'artificial, com en tots els eventuals tòxics, els efectes són una qüestió de dosi, i també depenen del tipus de radiació i del temps d'exposició. Hi ha una àmplia varietat de radiacions: gamma, raigs X, ultraviolat, llum visible, infraroigs, microones i ones de ràdio. Són indubtables els beneficis dels raigs X en el diagnòstic mèdic. No ho són tant els dels ultraviolats per bronzejar-se, si no es fa amb molta cura. Els microones ens són útils a la cuina, i no generen cap perjudici. La irradiació d'aliments és un mètode eficaç d'estabilització i conservació, útil per evitar que les patates o les cebes emmagatzemades no es grillin, les espècies no es floreixin o altres aliments es puguin conservar a un cost raonable, i un aliment ben irradiat no és en absolut radioactiu. L'OMS (Organització Mundial de la Salut) ha promogut aquesta tècnica per posar aliments segurs a disposició de zones del món que per clima i situació econòmica no podien mantenir una xarxa de fred. La mala premsa de la radioactivitat no va permetre que això prosperés gaire.

Les aigües minerals, especialment si són d'origen profund, tenen una certa radioactivitat natural, que no representa cap perill, però que en indicar la composició a les etiquetes, per raons òbvies, no es fa constar. I els que tinguin una certa edat recordaran unes farines irradiades per a criatures, que ho eren amb raigs ultraviolats per enriquir-les en vitamina D.

El problema és quan hi ha un abocament radioactiu descontrolat com el del Japó. Es produeixen molts elements radioactius, els més perillosos per als aliments, el iode-131, el cesi-137 i l'estronci-90. El iode radioactiu té una vida curta, però es concentra a la glàndula tiroide (i afartar-se de iodur potàssic no sempre ho arregla); el cesi-137 segueix els mateixos camins que el potassi i es distribueix per tot el cos, i l'estronci-90 s'assembla al calci i s'acumula en els ossos. Aquests dos darrers tenen llarga vida i els seus efectes es prolonguen. Per cert que l'organisme és savi i si ingerim prou calci absorbirem menys estronci. La legislació alimentària marca els límits tolerables d'aquests elements en els aliments, amb un gran marge de seguretat, i a Europa i a casa nostra s'està controlant. Podem, si no passa res més, menjar tranquils, però el debat sobre l'energia nuclear, i sobre el malbaratament d'energia de la nostra civilització, resta obert. Com diu un personatge de l'obra teatral Radiacions, d'Enric Juliana i Julià de Jòdar, publicada recentment, “l'estructura de l'àtom és pura racionalitat. Som nosaltres que hi hem introduït els nostres deliris d'omnipotència”.