Laberints

Una societat s'hauria de valorar en funció del nombre de laberints que ha creat a l'hora d'atendre les demandes socials dels seus ciutadans: com menys n'hagi creat, millor; com més n'hagi fabricat, més allunyada es troba del que seria l'ideal. Hi ha grups en la nostra societat que podrien fer una autèntica classe magistral sobre el que és trobar-se en el centre d'una munió de camins inextricables i no tenir cap mà que els permeti agafar la via correcta i sortir d'un embull que sembla que mai no tingui fi. Partint de la base que l'obligació de les administracions és derruir tot aquest garbuix d'entrecreuaments desesperants i construir un camí planer, que no ens faci perdre energies en coses que són de sentit comú, el problema també rau en els que sempre hem sabut que existeixen els laberints però no ens hem donat per al·ludits fins que, personalment, ens hi hem trobat a dins, totalment perduts. Potser ho hem posat massa fàcil als qui, en comptes de dedicar totes les forces a planificar i buscar els millors camins que ens portin de la manera més efectiva i directa a la solució dels problemes, han optat per posar pegats i recórrer a les solucions basades en la improvisació; en l'excepcionalitat, en lloc de la normalitat. Ja sabem que és molt còmode anar per un carrer ample i sense tenir cap problema per trobar la sortida. Però hem d'entendre que si tots els que no es troben en algun d'aquests laberints no donen la mà als que s'hi enfronten cada dia i no els ofereixen el seu suport per reclamar que s'enderroquin, són còmplices d'aquesta situació i no tindran cap dret a queixar-se quan s'hi trobin.