El museu de Ripoll

Majoria absoluta de Convergència i Unió a Ripoll. Toca ara als ripollesos demanar al nou alcalde que respecti els encerts de l'equip sortint (que segur que n'hi ha) i que corregeixi els errors comesos. I, home, no estaria gens malament retornar al Cèsar el que és del Cèsar... Perquè un bon dia, quan el nou mil·lenni treia el cap, un alcalde audaç i un regidor de Cultura perspicaç se la van jugar tancant l'històric museu etnogràfic. Vista l'artrosi d'un patronat gairebé vitalici, van tenir, a més, la lucidesa d'anar a buscar un dels millors museòlegs catalans del moment per tal de fer un nou equipament didàctic innovador i obert al món, no solament a la vila.

Però amb les eleccions municipals del 2003 va irrompre el sectarisme. Una trinca de partits perdedors va formar govern, va expulsar el prestigiós museòleg, va canviar el projecte i ha trigat vuit anys (vuit!) a inaugurar el nou museu penjant-se ell totes les medalles. A uns els deu agradar, aquesta nova instal·lació. N'hi ha d'altres, és clar, que la consideren un esguerro colossal. Sigui com sigui, és just recordar els veritables artífexs del nou museu etnogràfic: un antic alcalde audaç que ara és delegat del govern a Girona; un museòleg menyspreat que ara és cap de Serveis de Museus de la Generalitat i un regidor, Jordi Munell, a qui aquesta vegada ningú no li podrà pispar l'alcaldia.