Poltrona

No la meva mare, sinó ja la meva àvia feia servir l'expressió grimègia (jo que creia que es deia guirimègia) per a parlar de coses d'adults, és a dir, amb càrrega picant. No sé ben bé per què en Tortell Poltrona fa servir aquest títol per al seu nou espectacle, però m'imagino que té a veure amb les ganes de treure ferro i no espantar gaire: no es tracta d'un espectacle qualsevol, sinó d'una deliciosa reflexió sobre la mort. L'espectacle ha sorgit del Centre d'Arts Escèniques de Reus, que per cert ja ha presentat una nova i prometedora programació, i vaig poder-ne gaudir al teatre de Sant Esteve de Palautordera acompanyat d'un nen de 6 anys i un altre honorable nen de 60. Tots dos (i jo, que en tinc 36) van riure. Tothom va riure, ben bé una hora i mitja, davant la mort. En aquesta obra, les altes dagues i les fosques túniques i les sinistres riallades de l'esquelet amenaçador esdevenen grotesques pretensions d'un espectre il·lús. Poltrona, pallasso, ha aconseguit el que no em pensava: jo que creia que voldria fer-nos plorar, i el que fa en canvi és posar un nas vermell a la gran temuda. Fins i tot fa servir (recurs genial) una corona fúnebre de collaret de flors polinèsies, i un ciri de capella ardent el converteix en espelma de pastís d'aniversari.

En cap moment el nen de 6 anys va tenir cap temença, mentre els nens de més de 30 anàvem perdent les convencionals vergonyes. Poltrona diu que no està la cosa per a aixecar cadires amb la boca, però ens ha regalat una hora i mitja de divertida reflexió filosòfica: de sobte, ell mateix (i un cotxet) es transforma en planeta que gira enmig del cosmos i que intenta explicar el perquè de l'existència, amb un suggeriment encara més irònic: tal vegada tot és meravellosament absurd. Tantes vegades que hem menyspreat col·lectivament el circ, com a art menor, i al final resultarà que la millor conclusió davant les grans preguntes és l'actitud del pallasso. Un desafiament, una indignació, una amenaça a la cara de la mort mateixa. Pujar les escales que ens esperen a tots i poder fer-ho feliç, amb totes les lletres: vet aquí el sentit de tot. Tenim un gran filòsof, tenim un gran artista, tenim un gran pallasso. No se'l perdin, si us plau.