La cuina alimenta esperances
La cuina és un ingredient d'identitat nacional. Ho remarcà el catedràtic Antoni Riera en la presentació del llibre Corpus del patrimoni culinari català dimarts passat a l'Institut d'Estudis Catalans.
No és nou d'ara que el nostre país sigui una potència mundial en gastronomia. El menjar a la catalana –“honest en els plats i temperat en el beure”, deien– es posà de moda a l'Europa culta des que a la vetlla del segle XV establírem cort a Nàpols i un Borja en el papat. El Llibre de coch de Rupert de Nola fou un best-seller d'aquells temps.
De llavors ençà la literatura sobre cuina catalana reflectí el nostre destí com a poble. Bandejada des del segle XVI fins al XVIII, s'eixoriví amb la Renaixença, a mitjan XIX, i arribà a destacar quan el catalanisme es consolidava. Dos autors reeixiren en el segle XX: el periodista gironí Ferran Agulló amb Llibre de cuina catalana, i el cuiner manresà Ignasi Domènech amb La teca, llibre de capçalera des de 1924 a la lleixa dels fogons de les llars menestrals i burgeses.
Domènech conreà una moral culinària de guerra quan l'escassesa feia estralls al front i rereguarda. Inventà la truita sense ous amb el mateix esperit de resistència que el geògraf Pau Vila argumentava en el diari La Publicitat que la llet no era un aliment necessari.
Josep Pla, a la postguerra, revifà la cultura del menjar a partir de la tradició de l'Empordà. Encara avui és una comarca capdavantera en la matèria. Ho prova que Palamós és, en proporció, on hi ha més restaurants vinculats al projecte que impulsa la cadaquesenca Pepa Aymamí.
Aspiren que la Unesco declari la cuina catalana patrimoni cultural de la humanitat. El president Artur Mas dóna suport a la proposta. Sap que la bona cuina fa bullir l'olla de molts sectors arreu de Catalunya: turisme, agricultura, ramaderia, pesca, comerç i indústries alimentàries.
La fama dels cuiners catalans supera ja la dels francesos –digué el president Mas–. Això era impensable fa només quinze anys. Cal aprofitar aquest moment clau de la restauració catalana, una de les moltes esperances en temps d'incertesa com els d'ara.
