Panxa

Fa ben poc, filosofar sobre les pistoleres de Leire Pajín fou considerat un crim contra els drets de la humanitat femenina. La panxa de Joan Laporta, contràriament, és un objecte estètic sobre el qual quisvulla ha pogut opinar. Així ho feia la cap de premsa de Convergència i antiga consort d'Els matins, Pilar Rahola: “Sembla un militant de les FAES vingut a menys. Aquesta imatge innecessària de prepotència, amb gomina al cabell (es diu brillantina), el xampany francès, el puro a la boca; només li falta la noia Martini al costat i les ulleres de sol. Què t'ha passat, Jan?”. Doncs al Jan, Pilar, li ha passat que té el cabell moll perquè acaba d'eixir de l'aigua, és en un iot perquè l'ha convidat una família d'amics, beu Moët perquè quan te n'ofereixen els teus amfitrions la majoria dels mortals no l'acostuma a abocar al mar, i no li cal una noia Martini perquè hi és amb la seva companya.

Aprofitant l'avinentesa, benvolguda Pilar, et diré què no ha fet en Jan: en Jan no ha netejat la imatge dels Godó a Catalunya per pagar la hipoteca. En Jan mai no escriurà ple de bavalles: “Es un sentimental, pero no está preparado para la exhibición de sus sentimientos” en referència cursi a un dels homes que més mal han fet a la cultura catalana. En Jan mai no ha abandonat un partit polític per crear-ne un de nou, amb l'èxit ja prou conegut, bo i mantenint el cul a la cadira dels seus antics càrrecs (avançant la resposta: va trencar una coalició de partits, cosa ben diferent). I, finalment, en Jan mai no ha hagut d'eixugar els deutes d'una formació amb diners prestats per un tal Fèlix.

De fet, podríem preguntar-ho a la inversa. Què t'ha passat, Pilar, a tu i a tots els neoconvergents, amb en Jan? Costa d'entendre tanta urticària amb un polític que no fa sinó expressar allò que callen molts convergents independentistes. És difícil entendre tant de ressentiment contra un home que, com acostuma a dir, no és independentista sinó que treballa perquè Catalunya sigui un estat. Com hi ajudes tu, Pilar? El greix, benvolguda, no només es té a la panxa i n'hi ha que en tenen les galtes plenes. Covardia, renúncia: aquesta és la vertadera i greixosa panxa.