Els rebels?
Des que va començar el conflicte actual a Líbia, dels opositors al coronel Muammar al-Gaddafi se n'ha dit “rebels” als mitjans de comunicació, però des de fa uns dies alguns mitjans de comunicació també els anomena “forces del nou govern libi”. És obvi que d'aquí a poc temps els que van començar la maniobra com a “rebels” deixaran de ser-ho i passaran a ser defensors de la legalitat vigent, mentre que els que van començar com a “forces governamentals” (gaddafistes) es convertiran en “rebels”.
Els mitjans de comunicació tenen un bon embolic en la denominació d'uns i altres i, fins que el temps no hi posi una solució definitiva, van temptejant. No és estrany. Si en les últimes dècades Gaddafi havia estat homologat com a governant, no hi havia cap dubte que els antigaddafistes eren uns “rebels”. Però amb l'homologació conclosa, i amb Gaddafi convertit en un dictador pels mateixos que anteriorment l'asseien a taula com un governant més, és difícil d'entendre per què, als opositors, se'ls ha hagut d'anomenar mai “rebels”.
Segons el DIEC (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans), “rebel” és “el que refusa una autoritat legítima”. En què quedem? Si Gaddafi no era una autoritat legítima, com sembla que ara es dóna per segur, per quins cinc sous els opositors havien de ser “rebels”? La primera condició per a ser “rebels” passava perquè Gaddafi fos una autoritat legítima, i no s'acomplia. En conseqüència, els que han refusat l'autoritat (il·legítima) de Gaddafi, mai no havien d'haver estat denominats “rebels”.
Si a més, el CNT (Consell Nacional de Transició) ha estat reconegut com a nou govern libi per desenes d'estats, ni que sigui un govern provisional, i fins i tot per la comunitat financera internacional, té menys sentit encara que els mitjans de comunicació continuïn anomenant “rebels” els que lluiten a favor d'aquest nou govern. En el millor dels casos, els “rebels” serien, des de ja fa algun temps, els partidaris de Gaddafi. Però ara, de la nit al dia, passar a dir “rebels” als que abans no se'ls deia així i deixar de dir “rebels” als que abans se'ls deia així no és fàcil ni senzill. L'embolic està servit. Però el llenguatge informatiu i opinatiu, segur que té solucions per a tot, i els experts en tot no perdran el temps qüestionant-se el llenguatge d'urgència que practiquen, i tal dia farà un any.
Una altra cosa és que el DIEC hagi de revisar l'entrada “rebel”.