Connexions televisives

Sortim a la tele. Part I. Durant molts anys, quan Vilanova i la Geltrú ha aparegut als informatius de les cadenes privades estatals –gairebé mai als de les públiques–, ha estat un símptoma inequívoc d'un succés tràgic, luctuós o groguenc: un assassinat al barri de mar; presumptes abusos a menors en una guarderia; operació per desmantellar una xarxa de suposats integristes islàmics al barri de Sant Joan, etc. Ah, sí, també venien a fer connexions a la fira d'invents Galàctica (Attic, en la seva refundació), perquè hi havia senyors amb andròmines originals i/o estrafolàries i això sempre queda bé dins la secció no tràgica dels noticiaris. Aquesta ha estat la quota televisiva de la ciutat.

Sortim a la tele. Part II. En els darrers mesos, les aparicions vilanovines (i per extensió comarcals, perquè Sitges també ha entrat a la lliga) als informatius de les cadenes públiques nacionals –gairebé mai als de les privades– han sovintejat per tractar qüestions de presumpte excessiu endeutament municipal, les consegüents picabaralles entre governs sortints i entrants i els balls de números i diverses apreciacions pressupostàries.

Sortim a la tele. Epíleg. De com els informatius generalistes d'arreu poden, fins i tot sense pretendre-ho, crear una imatge perniciosa de ciutats en les quals, afortunadament, passen més coses que no pas aquestes.