Guerra de robots

La mort d'Anuar al-Awlaki, un membre del cercle dirigent d'AlQaida que era ciutadà nord-americà, posa de manifest un dels èxits de l'acció exterior del president Barack Obama: la seva campanya de decapitació de la xarxa terrorista-gihadista mitjançant atacs amb aeronaus no tripulades. Aquestes màquines, com ara els avions sense pilot Predator i Global Hawk (que pot romandre en vol durant 36 hores) són prodigis de la tecnologia bèl·lica dels EUA, però no són robots perfectes. Per fer funcionar un sistema com el Predator fa falta un equip d'unes quaranta persones, i a més tots aquests robots de guerra necessiten que hi hagi algú sobre el terreny per identificar l'objectiu, sobretot quan es tracta de persones concretes.

L'eliminació d'Al-Awlaki ha estat molt celebrada a Washington, perquè s'entreveia com un possible successor d'Ussama Ben Laden, mort el primer de maig d'aquest any en un atac en què, curiosament, els EUA no es van refiar dels robots, sinó que van enviar a l'interior del Pakistan un equip de forces especials que es va encarregar de donar mort a l'home que durant una dècada va representar el paper d'enemic públic número u dels EUA. Tanmateix, la mort d'Al-Awlaki ha estat rebuda amb indiferència al món àrab, en una prova més de la pèrdua d'influència global d'Al-Qaida, però ha provocat un encès debat als EUA arran de la possible il·legalitat d'assassinar sense judici un ciutadà nord-americà. Aquest debat fútil és el més semblant que hi ha a les llàgrimes de cocodril, perquè Al-Awlaki ja era a la llista d'objectius des que es va difondre la primera de les seves proclames terroristes amb perfecte accent nord-americà. A més, els robots que van ocasionar la seva mort no entenen les subtileses legals.