Rebaixar-se el sou
La supressió de la paga de Nadal a uns 350 càrrecs del govern començant pel president i acabant (ep, de moment) pels directors d'entitats autònomes, pot semblar a molts una lloable manera de predicar amb l'exemple, i a molts altres una mesura populista. Ja se sap que en aquest país hi ha una tendència malaltissa a jutjar els fets polítics des del prisma partidista i el prejudici sectari. Més enllà d'aquesta disjuntiva, darrere d'aquest gest del senyor Mas el que hi ha és una certa pressió social que està imposant cada cop amb més força el menyspreu per la política arribant a la conclusió principal que els nostres representants no es guanyen el sou, això per no dir que són uns aprofitats i uns lladres. Sortiu al carrer i pregunteu i en sentireu de més grosses.
És preocupant. Sempre que intento imaginar una alternativa al sistema actual em vénen calfreds. Ja em disculpareu, doncs, si us dic que tinc certa tirada a mantenir una confiança resignada en els polítics, per més que donin arguments per engegar-los a passeig.
No sé si cobren massa, o cobren massa poc. Però no generalitzem. I intenteu contestar la següent pregunta: quants dels que teniu un sou més o menys arreglat i una feina més o menys estable ho deixaríeu per anar a fer una temporada de diputat o d'alcalde o de regidor del vostre poble? Quants ho faríeu, encara que avui dia un sou més o menys arreglat sigui baix i una feina estable pugui acabar sobtadament amb un “demà no cal que tornis”? Veient el panorama, la majoria pensareu que s'hi emboliqui un altre. Això té un preu. Tenim els polítics que tenim. Però no tenir-los ens sortiria força més car, em temo.
