La dida del doctor Puigvert

En el pregó de la Mercè d'enguany el mestre Joaquim Maria Puyal fa referència, en un apartat molt íntim, al seu estiueig a Santa Coloma de Gramenet, quan la vila era un indret idíl·lic per passar les vacances en família. D'aquell temps, potser una de les persones que més bé ens han transmès l'estil de vida dels colomencs ha estat la dida del doctor Puigvert. La Teresa de cal Ticons va ser una pagesa il·lustre que, a part de la seva ocupació agrícola, es va dedicar a alletar els fills de les famílies benestants de la vila, entre ells el petit Antoni Puigvert, fill del metge del poble. El vincle entre ella i el doctor va perdurar fins a la seva mort, amb unes visites anuals en les quals sempre li entregava una cistelleta de maduixes (comprades al mercat de la Boqueria), fent-li creure que eren originals de Santa Coloma. Ella fabulava històries antigues i cantava pels carrers les cançons de les caramelles: ”Santa Coloma prospera, bé en deveu d'estar enterats / aquest estiu dues fàbriques de gracioses n'han posat.” Fent referència a l'incipient passat industrial. O aquesta altra dedicada al descobriment d'una font: “Noies, preveniu els càntirs que teniu arraconats, / per anar a la font de l'Alzina, per anar-hi tots plegats. / Com que l'aigua n'és tan bona, més bona que l'any passat, / diu que té gust de gallina, de vedella i estofat.” Aquell petit món verdíssim, de canyars, vegetal, animal i humà.