Tardor egípcia

L'expressió primavera àrab era inexacta o, com a mínim, prematura. Després de dies d'aldarulls, desenes de morts i centenars de ferits, la revolta egípcia que va permetre l'enderrocament de la dictadura de Hosni Mubarak ha esdevingut una tardor amarga i sagnant, i el seu indret emblemàtic, la plaça Tahir del Caire, ha passat de ser l'escenari d'una revolució pacífica a convertir-se en camp de batalla que prefigura un violent conflicte civil. Sembla com si hi hagués una mà oculta determinada a malmetre la transició egípcia a la democràcia, però el fet és que en aquell país sovintegen els pescadors de fortuna que volen treure beneficis de les agitades aigües polítiques a les ribes del Nil.

Tot això passa poc abans de les eleccions parlamentàries previstes per dilluns que ve, 28 de novembre. Sembla clar que els militars egipcis, presumptes garants de la transició, tenen la temptació d'aferrar-se al poder. I no són els únics. Les forces de l'islamisme suposadament moderat, representades pels Germans Musulmans, i encara més els grups radicals islàmics d'inspiració salafista, pretenen que la transició egípcia acabi amb la implantació d'un règim islamista en detriment dels sectors liberals, que voldrien crear una democràcia a l'estil occidental.

Si no acaba per imposar-se la responsabilitat i continuen els aldarulls, tot haurà servit perquè el canvi a Egipte serveixi per perpetuar o empitjorar la situació d'injustícia, especialment perquè poden passar molts mesos, o fins i tot anys, abans que hi hagi institucions en disposició de funcionar. Si les eleccions es celebren en aquest clima, els guanyadors seran els sectors als quals interessa un Egipte on la corrupció i l'autoritarisme siguin, com abans, els veritables amos del poder.