Òmnium de Farners

Fa pocs mesos, Quim Torra (Ed. Acontravent) presentava a Santa Coloma de Farners el seu magnífic llibre Honorables. Cartes a la pàtria perduda. Fa un parell de setmanes, Òmnium La Selva inaugurava el nou local en aquesta ciutat. I encara amb data més pròxima al nou Domingo de Resurrección (abans 20-N) un grup entusiasta de ciutadans d'Arbúcies iniciava els tràmits per constituir al seu poble una nova secció d'Òmnium, l'entitat que es fa conèixer pel genitiu plural “de tots”. Ara bé: seria prematur atribuir a fets com els relatats els deu milions vuitcents trenta mil sis-cents noranta-tres vots que els defensors de l'Espanya una y grande han tret a la pell de brau. Encara més, estimat lector, si vols tornar el carro al darrere dels bous, ja m'estarà bé. Perquè també podria estar passant que davant de l'onada espanyolista i recentralitzadora que encapçala el PP; vist que el PSOE és incapaç d'abandonar el seu jacobinisme furiós, i comprovat que ens acabaran castellanitzant Catalunya mentre els independentistes es barallen, doncs, mira, cada dia més ciutadans decideixen refugiar-se en els llibres i en una entitat que té com a lema “llengua, cultura, país”, sense més volades de coloms ni trabucades de fogueig. I és que potser que toquem de peus a terra d'una vegada, que acceptem que això de la independència va per molt llarg, i que pel camí podem acabar perdent-hi bous i esquelles. Confesso que jo mateix vaig adherir-me convençut a la nova consigna del sobiranisme: la pela és la pela. Calia abandonar velles reivindicacions identitàries i aixecar l'única bandera de l'espoli fiscal. Però ja no ho veig clar. Al capdavall, quin estat català tindrem amb una ciutadania que no fa de la cultura la seva raó d'existir en tant que col·lectivitat? D'acord: ara tu, lector, em diràs que la llengua pròpia, la catalanitat, es poden assegurar millor amb un estat. N'estàs segur? En la presentació del llibre, Quim Torra va fer un cant gairebé elegíac a la necessitat de tornar a l'excel·lència cultural de tots aquells pensadors patriotes que una guerra incivil va expulsar del país. Mai més no hem recuperat el seu esperit d'exigència. L'hem substituït per molta estelada, però estem negligint la civilitat i el respecte degut als intel·lectuals que haurien de guiar-nos. Potser és que als catalans també ens cal una resurrecció...