Aquí hi ha gana

Com en aquella campanya del Raval de finals dels vuitanta, el vell eslògan d'Aquí hi ha gana torna un altre cop a l'actualitat com a signe dels temps de misèria. Un de cada cinc ciutadans és al llindar de la pobresa. Massa gent viu amb un sou de 469,00 euros mensuals. Si entregues roba usada, participes en el sorteig d'una rentadora. Els magatzems de queviures solidaris de les empreses s'han duplicat en dos anys. Aquest cap de setmana s'organitza el gran recapte. El panorama des del pont de les ciutats de la conurbació de Barcelona és ombrívol, una desfilada de gent furgant als contenidors de les escombraries. Ara l'un s'emporta cartró, l'altre aquella bobina de fil de coure i als quatre cantons homes desenfeinats estan a l'aguait de furgonetes que traginen mobles vells. Avui s'ha estrenat el primer carrer intel·ligent, futurista, amb instal·lacions de sensors sostenibles per a la recollida de la brossa, per a la il·luminació de la via pública. Res a veure amb les placetes del meu poble, on els avis fan jornades intensives com a cangurs dels néts, dones i homes esperen l'hora que abaixin la persiana dels súpers per recollir fruita tocada i iogurts caducats i els aturats miren amb recel els que tenen feina fixa... I encara hi ha qui galleja amb tanta retallada. Oh, vella i trista Europa!, com has pogut deixar el teu futur en mans d'uns simples caps de negociat.