L'Iraq, sense pau

El president Obama ha complert una promesa. Durant la campanya que el va portar a la Casa Blanca va prometre que els EUA es retirarien de l'Iraq abans del final del 2011. Diumenge passat, els darrers dels gairebé 160.000 soldats nord-americans que hi ha arribat a haver desplegats a l'Iraq des de març del 2003 van creuar la frontera amb Kuwait. Només hi restaran 154 militars per protegir l'ambaixada a Bagdad, la legació nord-americana més gran i més ben vigilada del món.

La guerra de l'Iraq ha estat força atípica. No s'ha acabat amb derrota ni amb victòria. Ni tan sols amb la pau. Els EUA hi deixen un país inestable, fràgil i dividit. També hi deixen 4.500 soldats morts i una xifra de víctimes iraquianes que els càlculs optimistes situen en 100.000 morts i els més pessimistes fan arribar a gairebé un milió. L'única fita que els nord-americans han assolit a l'Iraq ha estat l'enderrocament, captura, judici i execució de Saddam Hussein. Les armes de destrucció massiva que el dictador iraquià suposadament posseïa i que van ser la coartada per a la invasió no han estat mai trobades.

La guerra tampoc no ha estat honorable. L'exèrcit nord-americà hi ha comès atrocitats com ara les tortures a la presó d'Abu Ghraib o la destrucció de la ciutat de Faluja (300.000 habitants) en represàlia per l'assassinat de sis mercenaris de l'empresa de seguretat Blackwater, notòria per les seves vulneracions dels drets humans.

La guerra iraquiana no ha portat la democràcia a l'Iraq i ha estat impopular entre els nord-americans; una taca per a la reputació en declivi dels EUA al món. Ara resta per veure si la dissortada intervenció marcarà una pausa per a la maquinària militar imperial nord-americana, o si només suposarà un parèntesi fins a la propera aventura bèl·lica dels Estats Units.