Escacs al Golf

El règim teocràtic de l'Iran, fidel a la seva condició d'espantall de la comunitat internacional, amenaça de tancar l'estret d'Ormuz, per on passa una cinquena part del comerç petrolier mundial. Amb aquest gest, l'Iran prossegueix la partida d'escacs que l'enfronta als EUA i els seus aliats al golf Pèrsic.

L'amenaça és una resposta a les pressions internacionals perquè el règim de Teheran abandoni el seu esforç per aconseguir armament nuclear. És possible que els iranians estiguin plantejant una catxa per alleujar la pressió, per provocar una pujada dels preus del petroli o per debilitar els seus adversaris, però també és indicatiu d'una certa desesperació.

El darrer paquet de sancions que Washington ha imposat a l'Iran inclou una llei que penalitza qualsevol empresa mundial que vulgui fer negocis amb el banc central iranià, un tràmit necessari per comprar petroli. La Unió Europea estudia un embargament del petroli iranià. Aquestes mesures ja han provocat una forta davallada de la cotització de la moneda iraniana i, si es consoliden, causaran un escanyament econòmic que farà difícil per a Teheran la continuació de l'esforç nuclear.

El tancament iranià de les rutes de navegació del golf Pèrsic suposaria una excusa per a una intervenció occidental per mantenir obert el camí dels petroliers. Un conflicte com aquest, sumat a la volàtil situació de preguerra civil a Síria, comporta el risc d'esclat d'un conflicte generalitzat al Pròxim Orient, de conseqüències imprevisibles i incontrolables. L'estratègia més assenyada per a l'Iran fóra esperar a posseir la bomba per confrontar els seus adversaris amb un fet consumat, com va fer el règim de Corea del Nord. Si no ho fa, la partida d'escacs al Golf podria assolir una dimensió molt perillosa.