Més sobre l'ACN
Llegim al diari El País que el govern de la Generalitat estudia fusionar l'ACN –Agència Catalana de Notícies– i la XAL –Xarxa Audiovisual Local–. Em sembla una notícia, si s'acompleix, d'una lògica fora de dubte. Per si algú no n'està al corrent, convé recordar que l'ACN és un ens que depèn de la Generalitat i la XAL, de la Diputació de Barcelona; dues institucions que, des de fa uns mesos, i per primera vegada en la història, són regides, alhora, per CiU.
Fa uns tres anys, vaig rebre l'encàrrec, per part de la Diputació de Girona i de la Diputació de Lleida, d'elaborar un informe de viabilitat de Comunicàlia, una empresa similar a la XAL si bé més petita i dependent majoritàriament d'aquestes dues diputacions (anteriorment, també, de la de Tarragona). El resultat del meu informe va ser contundent: Comunicàlia i l'ACN havien de fusionar-se si volien resistir. Aleshores, de la crisi, encara no se'n parlava amb l'evidència com se'n parla actualment.
Vaig presentar el resultat del meu informe a la presidència d'ERC (partit que donava suport a les presidències de les diputacions de Girona i Lleida i, també, que regentava el Departament de Cultura de la Generalitat i la Secretaria de Mitjans de Comunicació). Però no hi va haver manera. Els màxims dirigents del partit no van aconseguir fer creure els responsables de mitjans de comunicació del govern (tots del mateix partit) i el meu informe va anar a la paperera. Jo mateix vaig dimitir el càrrec immediatament, ja que no tenia sentit haver rebut un encàrrec i després no fer-ne cas. I, al cap d'uns mesos, Comunicàlia havia d'abaixar persianes (a hores d'ara desconec qui n'ha assumit el deute pendent). I l'ACN ha continuat a la deriva, tal com va quedar després de la marxa del seu fundador i primer director, l'actual alcalde de Girona Carles Puigdemont.
Aquest país, ple de competències que en realitat són titularitat de l'Estat gestionades per delegació, mai no ha entès l'enorme potencial que representa l'ACN, una empresa (de comunicació, pública) nascuda d'un acte de sobirania. Si en algun terreny hem exercit, efectivament, el dret a decidir, ha estat en la creació de l'ACN. Però durant gairebé una dècada, després de Puigdemont, hem maltractat sistemàticament el fill per interessos obscurs (fruit de les anomalies pròpies d'aquest país i de personatges lamentables).
Si ara es fusionen l'ACN i la XAL, perfecte. Però, si s'hi posen, que aprofitin per transferir les corresponsalies de TVC i de Catalunya Ràdio a l'ACN. I començar a fer una Agència de veritat.
